1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Amenaça i ajut inesperat per a Jerusalem
1 Ai Ariel, Ariel,ciutat que David assetjŕ!
Que passi un any rere l'altre
i rodi el cicle de les festes:
2 jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,
i tot seran planys i plors.
Tu serŕs per a mi
com l'ariel de l'altar,
on es consumeixen les víctimes.
3 Plantaré al teu voltant el campament,
t'encerclaré amb estacades
i alçaré contra tu terraplens.
4 Abatuda, parlarŕs
des del fons de la terra.
La teva paraula, esmorteďda,
sortirŕ de la pols.
La teva veu semblarŕ la d'un esperit,
la teva paraula sonarŕ
com un murmuri.
5 Els estrangers seran
com grans de pols,
t'inundaran els tirans
com un núvol de pallús.
Perň tot d'una, d'improvís,
6 intervindrŕ el Senyor de l'univers
amb una tronada
eixordadora i terrible,
amb un vent tempestuós
i amb les flames d'un foc devorador.
7 La munió de pobles
que atacaven Ariel,
els qui la combatien,
l'envoltaven d'estacades
i estrenyien el setge,
s'esvaniran com un somni.
8 A la munió de pobles que combatia
contra la muntanya de Sió,
els passarŕ com quan un afamat
somia que menja
i es desperta sense res a la boca,
o com quan l'assedegat
somia que beu
i es desperta extenuat,
amb la gola eixuta.
Hipocresia i encegament
9 Esteu desorientats i atordits,teniu els ulls entelats, no veieu res.
Aneu com embriacs, perň no de vi,
us entrebanqueu sense haver begut.
10 És que el Senyor us ha fet caure
en un son profund;
us ha clos els ulls
a vosaltres, els profetes;
us ha cobert la cara amb un vel
a vosaltres, els vidents. 11 Per a vosaltres, les visions profčtiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix aixň», respon: «No ho puc llegir perquč estŕ segellat.» 12 I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13 El Senyor diu:
«Aquest poble se m'acosta de paraula,
m'honora amb els llavis,
perň el seu cor es manté lluny de mi.
La veneració que em tenen
és tan sols un precepte humŕ,
una rutina apresa.
14 Per aixň continuaré meravellant-lo
amb fets prodigiosos i sorprenents:
fracassarŕ la saviesa dels seus savis,
la intel·ligčncia dels més intel·ligents
s'eclipsarŕ.»
15 Ai dels qui volen amagar
els seus projectes al Senyor!
Tot ho tramen en l'obscuritat
i pensen: «Ningú no ens veu
ni sap quč fem.»
16 Aneu ben errats!
Voleu igualar l'argila i el terrisser?
Com si una obra
pogués dir del qui l'ha feta:
«No m'ha fet pas.»
Com si el cŕntir pogués dir
del terrisser:
«No hi entén gens.»
La gran renovació
17 D'aquí a poc temps, molt poc temps,els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serŕ un gran bosc.
18 Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
19 Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
20 Serŕ la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
21 els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents.
22 Pel que fa al casal de Jacob,
aixň diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d'ara els de Jacob
ja no s'hauran d'avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
23 Quan els seus descendents
veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo sóc sant,
que jo sóc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d'Israel.
24 Els qui van perduts
sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)