1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Contra Tir i Sidó
1 Presagi sobre Tir.«Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis!
A Tir no hi queda ni una casa.»
Ho han descobert
quan arribaven de Quitim.
2 «Calleu, habitants de les costes
i mercaders de Sidó.
Els vostres proveďdors
solcaven els mars.»
3 A través del mar,
el gra d'Egipte, les collites del Nil,
donaven a Tir molts beneficis;
Tir era el mercat de les nacions.
4 I tu, Sidó, avergonyeix-te!
El mar, la fortalesa del mar, ha dit:
«Ja no infanto ningú:
no faig créixer nois ni pujo noies.»
5 Quan arribaran aquestes noves de Tir,
Egipte tremolarŕ.
6 «Travesseu el mar fins a Tarsis,
xiscleu i planyeu-vos,
habitants de les costes!
7 żÉs aquesta la vostra ciutat,
tan bulliciosa i d'orígens tan antics,
que enviava els seus homes
a establir-se en terres llunyanes?»
8 Tir coronava reis;
els seus mercaders eren prínceps;
els seus marxants,
els poderosos del món.
Qui ha decidit la seva ruďna?
9 El Senyor de l'univers l'ha decidida,
per abaixar l'orgull dels honorables,
per humiliar els poderosos de la terra.
10 Estén els teus dominis,
ciutat de Tarsis,
com el Nil estén les seves aigües:
el gran port de Tir ja no existeix.
11 El Senyor ha amenaçat el mar,
ha fet tremolar els reialmes,
ha manat destruir
les fortaleses fenícies.
12 Ell ha dit:
«No t'alegrarŕs mai més,
ciutat de Sidó:
ets una verge violada.
Encara que passis a Quitim,
tampoc allŕ no trobarŕs repňs.
13 Mira el país dels caldeus:
aquest poble ja no existeix.
Assíria n'ha fet un cau
d'animals feréstecs.
Hi havia alçat torres de setge:
ha destruďt les seves defenses,
n'ha fet una ruďna.
14 Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis;
la vostra fortalesa és destruďda.» 15 Des d'aquell dia, Tir serŕ oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d'un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurŕ allň que diu la cançó de la prostituta:
16 «Pren la cítara,
ronda la ciutat,
prostituta oblidada.
Toca tan bé com sŕpigues,
canta sense parar,
perquč es recordin de tu.» 17 Passats setanta anys, el Senyor pensarŕ en Tir. Ella es tornarŕ a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra. 18 Perň els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. No els acumularŕ ni els guardarŕ; serviran perquč els qui viuen a la presčncia del Senyor s'alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplčndids.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)