← Aurrekoa Isaïes 19 Hurrengoa →

Contra Egipte

1 Presagi sobre Egipte.
El Senyor entra a Egipte,
cavalcant un núvol lleuger.
Els ídols d'Egipte tremolen
davant d'ell,
i als egipcis se'ls fon el cor
dins les entranyes.
2 El Senyor diu:
«Jo instigaré els egipcis,
els uns contra els altres,
perquč combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.
3 Els egipcis perdran el seny,
jo derrocaré tots els seus plans.
Llavors consultaran els ídols
i els fetillers,
els nigromants i els endevins.
4 Jo posaré Egipte en mans
d'un amo violent,
un rei despňtic el dominarŕ.»
Ho diu el Sobirŕ,
el Senyor de l'univers.
5 Les aigües del Nil s'eixugaran,
el riu quedarŕ sec i ŕrid.
6 Els canals faran pudor,
les aigües del delta s'escorreran
fins a estroncar-se.
Les canyes i els joncs es marciran.
7 Fins els joncs de la boca del riu
i els camps que el Nil rega
quedaran secs.
El vent se'ls endurŕ
i no en deixarŕ res.
8 Els pescadors es doldran
i es planyeran;
els qui tiraven l'ham al Nil
o hi calaven les xarxes
quedaran consternats.
9 Els qui treballaven el lli,
cardadors i filadors,
s'aclofaran, blancs com la cera;
10 els teixidors s'asseuran abatuts,
i els jornalers, desesperançats.
11 Quins ineptes,
els cortesans de Tanis!
Els savis del faraó
són un consell d'estúpids.
żCom podeu dir referint-vos al faraó:
«Sóc el fill d'un savi, un descendent
dels reis de l'antigor»?
12 Perň on són els teus savis, faraó?
Que t'anunciďn, si és que ho saben,
quč ha decidit contra Egipte
el Senyor de l'univers!
13 Són ineptes, els cortesans de Tanis,
i els de Memfis viuen enganyats.
Ells, els governadors
de les províncies,
han desencaminat Egipte!
14 El Senyor omple el país d'un vi
que li beu l'enteniment,
i ells, els governadors,
esgarrien Egipte
en tot el que emprčn.
Egipte sembla un embriac
que no s'aguanta dret
damunt el seu propi vňmit.
15 En aquell país,
ningú no farŕ res de bo.
Tant és que ho comenci
el cap o la cua,
la palma o el jonc.

Esperança per a Egipte

16 Vindrŕ un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mŕ del Senyor de l'univers. 17 El país de Judŕ serŕ el terror d'Egipte. Tothom qui en parlarŕ tremolarŕ de por, pensant en allň que el Senyor de l'univers té decidit contra Egipte. 18 Aquell dia es parlarŕ la llengua hebrea en cinc ciutats d'Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l'univers. Una d'elles es dirŕ Iraheres. 19 Aquell dia, al mig del país d'Egipte hi haurŕ un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurŕ una pedra erigida en honor d'ell. 20 Serŕ un senyal i un testimoni que el Senyor de l'univers és present al país d'Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarŕ un salvador que els defensarŕ i els alliberarŕ. 21 Aquell dia el Senyor es revelarŕ als egipcis, i ells el reconeixeran i l'adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran. 22 El Senyor, que haurŕ ferit greument els egipcis, ara els guarirŕ. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarŕ els seus precs i els alleujarŕ. 23 Aquell dia una ruta unirŕ Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor. 24 Aquell dia, al costat d'Egipte i Assíria hi haurŕ Israel, com una benedicció en el cor de la terra. 25 El Senyor de l'univers els beneirŕ amb aquestes paraules: «Beneďt sigui Egipte, el meu poble; beneďda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneďt sigui Israel, la meva possessió.»