1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Segon viatge a Egipte, amb Benjamí
1 La fam continuava afeixugant el país. 2 Quan la família de Jacob s'hagué acabat tot el gra que havien portat d'Egipte, el pare va dir als seus fills: --Torneu a comprar-nos més queviures. 3 Judŕ li va respondre: --Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portŕvem el nostre germŕ. 4 Si permets que el nostre germŕ ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. 5 Perň si t'hi negues, no hi baixarem, perquč aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germŕ. 6 Israel els digué: --Per quč m'heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germŕ? 7 Ells contestaren: --Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: "Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germŕ?" Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: "Porteu aquí el vostre germŕ." 8 Llavors Judŕ va dir al seu pare Israel: --Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. 9 Jo em faig responsable d'ell. Si no te'l torno, me'n podrŕs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu. 10 Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d'ara ja hauríem anat i tornat dues vegades. 11 El seu pare Israel els digué: --Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromŕtica i una mica de mel, goma adragant, lŕdanum, festucs i ametlles. 12 Endueu-vos el doble de diners i restituďu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. 13 Preneu el vostre germŕ i torneu a visitar aquell home. 14 Que el Déu totpoderós faci que ell s'apiadi de vosaltres i deixi tornar l'altre germŕ que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.Segona entrevista amb Josep
15 Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. 16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: --Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara'l, que dinaran amb mi aquest migdia. 17 El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva. 18 Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se'ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.» 19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l'entrada de la casa: 20 --Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. 21 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar 22 i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs. 23 Ell els va respondre: --Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquč els vostres diners, jo bé els vaig cobrar. Llavors va deixar Simeó en llibertat. 24 El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donŕ aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. 25 Ells van preparar els regals, tot esperant l'arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allŕ. 26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l'obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d'ell fins a tocar a terra. 27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué: --Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu? 28 Ells respongueren: --El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu. I es van agenollar i es prosternaren novament. 29 Josep va veure Benjamí, el seu germŕ, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: --żÉs aquest el vostre germŕ petit, de qui em vau parlar? I afegí: --Que Déu et sigui propici, fill meu. 30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germŕ, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrŕ a la seva cambra i es posŕ a plorar. 31 Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manŕ que servissin el dinar. 32 Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquč ho consideren una cosa repugnant. 33 Els germans seien davant de Josep per ordre d'edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres. 34 Josep els feia portar plats de la seva prňpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)