1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Jacob envia els seus fills a Egipte
1 Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: --Quč espereu? 2 M'han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquč puguem sobreviure; que si no, morirem. 3 Per aixň, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. 4 Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germŕ petit de Josep, perquč es deia: «No voldria que li passés cap desgrŕcia.» 5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d'Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.Els germans de Josep no el reconeixen
6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d'ell fins a tocar a terra amb el front. 7 Josep, així que els veié, els va recončixer, perň va dissimular i els parlŕ durament: --D'on veniu? Ells respongueren: --Venim del país de Canaan a comprar menjar. 8 Josep va recončixer els seus germans, perň ells no el reconegueren. 9 Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: --Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d'aquest país. 10 Ells van protestar: --No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. 11 Tots som fills d'un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies. 12 Josep va replicar: --No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país! 13 Ells li tornaren a dir: --Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d'un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s'ha quedat amb el nostre pare, i l'altre ha desaparegut. 14 Josep els replicŕ: --És el que us deia: vosaltres sou uns espies! 15 Perň us posaré a prova: per la vida del faraó, us juro que no us n'anireu d'aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germŕ petit. 16 Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquč, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!. 17 I els va fer tancar tres dies a la presó. 18 Al cap de tres dies, Josep els digué: --Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida. 19 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. 20 Després torneu a venir amb el vostre germŕ petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem. Ells van acceptar de fer-ho així. 21 Es deien els uns als altres: --Ara paguem el mal que vam fer al nostre germŕ, perquč no el vam escoltar quan včiem que, angoixat, ens suplicava. Per aixň ara ens cau al damunt aquesta tribulació. 22 Rubčn els respongué: --żNo us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Perň no me'n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort. 23 Com que Josep els parlava valent-se d'un intčrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. 24 Josep es va retirar una estona perquč no es podia aguantar el plor. Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant.Els germans tornen a casa
25 Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, perň que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. 26 Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se'n van anar. 27 Quan es van deturar per passar la nit, un d'ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. 28 Llavors digué als seus germans: --M'han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat. El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l'un a l'altre: «Quč és aixň que Déu ens ha fet?» 29 Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat: 30 --L'home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiŕvem el país. 31 Nosaltres li vam replicar: "Som gent honrada, i no pas espies. 32 Érem dotze germans, fills d'un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s'ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan." 33 Aquell home que governa el país ens va dir: "En aixň coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. 34 Després, perň, porteu-me el vostre germŕ petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germŕ que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país." 35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. 36 Jacob, el seu pare, els digué: --Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu! 37 Aleshores Rubčn va dir al seu pare: --Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me'l, que jo te'l tornaré. 38 Jacob va replicar: --El meu fill no baixarŕ amb vosaltres a Egipte. El seu germŕ és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)