La llibertat dels fills de Déu
1 Us ho diré d'una altra manera: mentre l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Estŕ sotmčs a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d'edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. 4 Perň quan va arribar la plenitud del temps, Déu enviŕ el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, 5 perquč rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. 6 I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. 8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. 9 Perň ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dčbils i miserables d'aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d'any. 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!L'amenaça del retorn a l'esclavatge
12 Germans, personalment no m'heu faltat en res. Perň ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnŕncia, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un ŕngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Quč en queda, doncs, de la benaurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me'ls. 16 żM'he tornat ara enemic vostre perquč us dic la veritat? 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d'ells. 18 Perň el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquč no acabo de saber com parlar-vos.Les dues aliances de Déu
21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: żno sabeu quč diu la Llei mateixa? 22 L'Escriptura afirma que Abraham tenia dos fills; l'un era fill de l'esclava, i l'altre, de la dona lliure. 23 El de l'esclava va néixer per decisió humana, perň el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. 24 Tot aixň té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances de Déu. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí, és representada per Agar, que infanta esclaus. 25 I aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l'Arŕbia, correspon a la Jerusalem d'ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l'Escriptura:Crida d'alegria, tu que eres estčril,
que no havies infantat,
esclata en crits i clams de goig,
tu que no donaves a llum,
perquč ara té més fills l'abandonada
que la dona amb marit. 28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Perň, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l'Esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, quč diu l'Escriptura? Treu de casa l'esclava i el seu fill, perquč el fill de l'esclava no ha de compartir l'herčncia amb elde la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó de la dona lliure.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)