escolta, terra, el meu vaticini!
2 La meva doctrina caurŕ com la pluja,
seran com rosada les meves paraules,
com el ploviscó que rega l'herba,
com un ruixat damunt els prats.
3 Doneu glňria al nostre Déu,
que ara proclamo el nom del Senyor:
4 «Ell és la Roca»,
el seu obrar és irreprensible,
és sempre just el seu comportament.
És el Déu fidel, sense cap culpa,
és bo i és recte.
5 No se li han portat bé:
no són pas fills,
aquesta gent innoble i poc sincera!
6 żAl Senyor, el pagues així,
poble insensat i sense seny?
żNo és el pare que t'ha engendrat,
el creador que t'ha fet?
7 Recorda't dels temps antics,
vés pensant en cada generació;
pregunta-ho al teu pare i t'ho dirŕ,
fes-t'ho contar pels ancians.
8 Quan l'Altíssim repartia els pobles
i separava els uns dels altres
els fills d'Adam,
va establir les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills de Déu.
9 Llavors el Senyor es reservŕ el seu poble,
els fills de Jacob,
com a prňpia heretat.
10 El trobŕ en una terra despoblada,
entre els udols
i la desolació del desert.
El protegí i se n'ocupava,
el guardava
com la nineta dels seus ulls.
11 Com l'ŕguila que desvetlla la niuada
i voleteja sobre els seus aguilons,
desplegava les ales, el prenia
i el portava sobre el seu plomatge.
12 El Senyor tot sol el guiava,
no l'ajudaven déus estrangers.
13 A cavall de les altures del món,
l'alimentava amb collites dels camps,
el criava amb la mel de les roques
i amb l'oli tret de la pedra dura,
14 amb mató de vaca i llet d'ovella
i amb greix de xais i de moltons,
amb bestiar de Basan i cabrits,
acompanyats de la flor del blat;
i bevia el vi escumós, sang del raďm.
15 Jeixurun s'engreixŕ i tirava guitzes.
Gras, fornit i corpulent,
abandonŕ Déu, el seu creador,
deshonrŕ la Roca que el salvava.
16 Els israelites engelosien el Senyor
adorant déus estrangers,
l'irritaven amb cultes detestables,
17 amb sacrificis oferts a dimonis,
que no són déus,
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares
no havien venerat.
18 Israel, oblides la Roca
que et féu néixer,
no fas cas del Déu
que t'ha donat la vida.
19 En veure aixň,
el Senyor se'n va cansar.
Disgustat dels seus fills i filles,
20 ell va dir: «Quan els amagui la mirada,
veuré quina serŕ la seva fi;
perquč són una gent perversa,
uns fills que no són de fiar.
21 M'han engelosit
adorant els qui no són déus,
m'han irritat venerant el no-res.
Per a engelosir-los, em valdré també jo
d'un poble que no és poble;
em valdré, per a irritar-los,
d'un poble sense seny.
22 El foc del meu rigor ja crema
i abrusarŕ fins al país dels morts,
devorant la terra i les seves collites,
inflamant
els fonaments de les muntanyes.
23 Apilaré desgrŕcies damunt d'ells,
gastaré contra ells les meves fletxes:
24 fam que extenua, febres que abaten
i epidčmies malignes;
atiaré contra ells els ullals de les feres,
el verí de les serps
que s'esmunyen per la pols.
25 Pels carrers,
l'espasa els prendrŕ els fills,
i dintre casa es moriran d'esglai,
tant els joves com les noies,
tant els vells com els nadons.
26 »Jo em deia: "No en deixaré rastre,
ningú no guardarŕ el seu record."
27 Perň no vull que l'enemic m'ofengui,
que els seus contraris
s'enganyin ells mateixos
pensant: "Que en som, de poderosos!
Tot aixň no és pas obra del Senyor!"
28 Aquest poble d'Israel
ha perdut el seny,
no té gens d'enteniment.
29 Si fos intel·ligent, ho comprendria,
endevinaria el sentit del seu destí:
30 com és que un de sol n'empaita mil
o que dos en fan fugir deu mil?
És que la seva Roca els ha venut,
el Senyor els posa en mans d'ells.
31 Perň no és com la nostra,
la roca d'ells,
prou que ho saben els nostres enemics!
32 »El cep que els preparo
és cep de Sodoma,
collit a les feixes de Gomorra:
té els raďms verinosos, amargants,
33 i fa un vi com el verí de les serps,
com el verí mortal dels escurçons.
34 Aixň els tinc preparat a casa meva,
els ho he reservat en el meu celler.
35 A mi em toca de passar comptes
i pagar,
en el moment
que els seus peus relliscaran.»
El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seva hora.
36 El Senyor farŕ justícia al seu poble,
s'apiadarŕ dels seus servidors,
quan veurŕ que han perdut les forces
i no queden ni infants ni adults.
37 I dirŕ:
«On són els déus dels estrangers?
On és la roca on cercaven refugi?
38 żNo se us menjaven
el bo i millor dels sacrificis?
żNo se us bevien el vi de les libacions?
Que vinguin ara a defensar-vos,
que vinguin a protegir-vos!
39 Reconeixeu-ho, doncs: només jo sóc,
i no hi ha altres déus fora de mi.
Jo dono la mort o la vida,
jo fereixo i curo les ferides.
Ningú no em prendrŕ res de les mans.
40 Alço la mŕ cap al cel, i juro aixň
per la meva vida, que és eterna:
41 Quan esmolaré, com un llamp,
la meva espasa
i armaré les meves mans
per fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui m'odien.
42 S'embriagaran de sang
les meves fletxes,
s'atiparŕ de carn la meva espasa,
de sang dels morts i dels presoners,
de caps dels capitostos enemics.»
43 Crida de goig amb ell, oh cel,
prosterneu-vos davant d'ell
tots els déus:
farŕ justícia per la sang dels seus fills,
tornant als qui l'odien
el que es mereixen
i perdonant el país del seu poble. 44 Moisčs, acompanyat de Josuč, fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d'aquest cŕntic. 45 Quan acabŕ de dir-les a tots els israelites, 46 afegí: --Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en prŕctica totes les paraules d'aquesta Llei. 47 No són paraules buides, són la vostra vida: grŕcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordŕ.
Anunci de la mort de Moisčs
48 Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisčs: 49 --Puja en aquesta serra d'Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites. 50 Morirŕs a la muntanya on haurŕs pujat i et reunirŕs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus. 51 Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d'Israel, a les fonts de Meribŕ de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d'Israel. 52 Per aixň, contemplarŕs de lluny estant el país que jo dono als israelites, perň no hi entrarŕs.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)