El Senyor, l'única esperança
1 Escolta aixň que et dic,la complanta que entono per tu,
poble d'Israel!
2 Israel ha caigut
i no s'alçarŕ més.
Jeu a terra, abandonat,
i ningú no l'ajuda a aixecar-se.
3 Aixň diu el Senyor, Déu sobirŕ:
«A Israel, de mil homes
que una ciutat envia a la guerra,
en quedaran cent i prou;
i de cent que l'altra n'envia,
només en quedaran deu.»
4 Aixň diu el Senyor a Israel:
«Consulteu-me a mi,
si voleu viure,
5 perň no feu consultes
en el santuari de Betel
ni aneu més a Guilgal.
No pelegrineu a Beerxeba.
Perquč els habitants de Guilgal
seran tots deportats
i Betel serŕ un cau de maleficis.»
6 Consulteu el Senyor,
si voleu viure;
si no, envairŕ com un foc
el casal de Josep,
el consumirŕ,
i a Betel no hi haurŕ qui l'apagui.
7 Perquč converteixen el dret
en absenta, l'herba amarga,
i llancen per terra la justícia.
8 Ell és qui ha fet les Plčiades i Orió,
el qui treu l'alba de la fosca
i fa del dia negra nit;
el qui crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.
El seu nom és «el Senyor».
9 Ell, davant els poderosos,
defensa el qui ha estat espoliat,
i espolia les ciutats fortificades.
10 Vosaltres odieu
el qui exigeix judicis justos,
avorriu el qui diu la veritat.
11 Trepitgeu els febles
i els preneu la seva part de gra.
Per aixň no habitareu pas
les luxoses cases que heu construďt
ni beureu el vi
de les vinyes selectes
que heu plantat.
12 Jo sé que amuntegueu les culpes,
que són molts els vostres pecats:
maltracteu l'innocent,
accepteu suborns,
no feu justícia als pobres.
13 Per aixň, en aquest temps de dissort,
l'home assenyat ha de callar.
14 Cerqueu el bé i no el mal,
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l'univers,
serŕ amb vosaltres,
tal com ara preteneu.
15 Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor,
Déu de l'univers,
s'apiadarŕ dels supervivents
de Josep.
16 Aixň diu el Senyor, Déu sobirŕ:
«Hi haurŕ planys per tots els carrers,
cridaran ais per totes les places.
Convocaran al dol la gent del camp,
i a plŕnyer-se,
els ploraners d'ofici.
17 Quan passaré entre vosaltres
hi haurŕ planys per totes les vinyes.»
Ho diu el Senyor.
El dia del Senyor
18 Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!Quč n'espereu, d'aquell dia?
Serŕ un dia de fosca i no de llum.
19 Serŕ com l'home que fuig d'un lleó
i es troba amb un ós;
es refugia a casa,
repenja la mŕ a la paret,
i el pica una serp.
20 żNo serŕ, doncs, fosca, i no pas llum,
el dia del Senyor?
Serŕ un dia de tenebres,
sense gens de claror.
Un culte detestable
21 Diu el Senyor:«Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats,
no els puc veure.
22 Ni que m'oferiu holocaustos
i ofrenes, no m'hi complac;
els sacrificis de comunió,
ni tan sols me'ls miro.
23 No em molesteu més
amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir
el so de les vostres arpes.
24 Deixeu que el dret brolli com l'aigua
i la justícia ragi
com un torrent inestroncable. 25 »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, żem vau presentar mai sacrificis i ofrenes? 26 Perň ara heu portat en processó les estŕtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estŕtues que vosaltres mateixos us heu fet. 27 Per aixň us deportaré més lluny de Damasc.» Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l'univers».
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)