David, rei de les tribus del nord
(1Cr 11,1-3)
1 Llavors totes les tribus d'Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: --Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. 2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d'Israel. El Senyor t'havia dit: "Tu pasturarŕs Israel, el meu poble; tu serŕs el seu sobirŕ." 3 Així, quan tots els ancians d'Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d'Israel. 4 David tenia trenta anys quan començŕ a regnar. Va ser rei quaranta anys. 5 Set anys i sis mesos va ser rei de Judŕ a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judŕ a Jerusalem.Conquesta de Jerusalem
(1Cr 11,4-9; 14,1-2; 3,5-9; 14,3-7)
6 El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: --Aquí no hi entrarŕs! T'ho impediran els cecs i els coixos. Volent dir: «David no hi entrarŕ mai, aquí.» 7 Perň David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David. 8 Aquell dia, David havia dit: --El qui vulgui včncer els jebuseus ha d'arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David. Per aixň es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.» 9 David es va instal·lar a la fortalesa i l'anomenŕ «ciutat de David». Va reforçar-ne la muralla, des del terraplč anomenat Mil·ló en direcció al seu palau. 10 David anava creixent en poder: el Senyor, Déu de l'univers, era amb ell. 11 Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau. 12 Llavors David va comprendre que el Senyor el consolidava com a rei d'Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble. 13 David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d'Hebron, i li van néixer més fills i filles. 14 Els noms dels fills que li van néixer a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, 15 Ibhar, Elixua, Nčfeg, Jafia, 16 Elixamŕ, Eliadŕ i Elifčlet.Derrota dels filisteus
(1Cr 14,8-16)
17 Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei d'Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i va baixar al refugi fortificat. 18 Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaďtes. 19 Llavors David va consultar el Senyor: --żPujo contra els filisteus? żEls farŕs caure a les meves mans? El Senyor li va respondre: --Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans. 20 David va anar a Baal-Perassim i allŕ els va derrotar. Aleshores digué: --El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat. Per aixň va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). 21 Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se'ls van endur. 22 Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall dels Rafaďtes. 23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: --No els ataquis de cara. Els encerclarŕs pel darrere i caurŕs damunt d'ells des del terme de Becaďm. 24 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaďm, afanya't a atacar; serŕ senyal que el Senyor haurŕ sortit al teu davant per derrotar els filisteus. 25 David va fer tal com el Senyor li havia ordenat i anŕ derrotant els filisteus des de Gueba fins a l'entrada de Gučzer.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)