2a Pere 1
Hurrengoa →
Preliminars (1)
Salutació
1 Simeó Pere, servent i apňstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Us desitjo que rebeu ben abundoses la grŕcia i la pau per mitjŕ del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.La vocació cristiana
3 El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos cončixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glňria i amb tota la seva força. 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; grŕcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina. 5 Per aixň mateix, heu de treballar amb tot l'esforç perquč la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d'un mateix; el domini, de la constŕncia; la constŕncia, de la pietat; 7 la pietat, de l'estimació fraterna; l'estimació fraterna, de l'amor. 8 Perquč, si posseďu en abundŕncia aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no les posseeix no hi veu, és un curt de vista, i s'oblida que ha estat purificat dels seus pecats d'altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l'elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serŕ concedida generosament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.El testimoni d'apňstols i profetes
12 Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseďu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb les meves advertčncies; 14 sé que molt aviat hauré de deixar-la, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquč després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de recordar aquests ensenyaments. 16 Us vam fer cončixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hŕbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 Ell va rebre de Déu Pare honor i glňria, i una veu que venia de la glňria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.» 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. 19 A més, tenim el sňlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarŕ el dia, i l'estel del matí s'alçarŕ en els vostres cors. 20 Perň heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l'Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vingués d'un voler humŕ; més aviat alguns homes, enduts per l'Esperit Sant, han parlat de part de Déu.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)