Onies davant el rei Seleuc
1 Ja hem parlat abans de Simó. Ell, que havia informat sobre els tresors del temple, traint així la seva pŕtria, ara malparlava d'Onies. L'acusava d'haver maltractat Heliodor i el feia responsable de la seva desgrŕcia. 2 És més, gosava afirmar que Onies conspirava contra l'estat, Onies, el benefactor de la ciutat, el protector del seus connacionals, el zelós observant de les lleis! 3 L'hostilitat arribŕ tan enllŕ que algun dels més addictes a Simó ja no s'aturava ni davant l'assassinat. 4 Onies va adonar-se del perill que comportava aquesta rivalitat, veient sobretot com Apol·loni, fill de Menesteu i governador de Celesíria i de Fenícia, encara atiava més la malícia de Simó. 5 Se'n va anar, doncs, a veure el rei, no per acusar els seus conciutadans, sinó mirant l'interčs general de tot el poble i el bé de cadascú. 6 Comprenia que, sense la intervenció del rei, era impossible de restablir la pau, ja que Simó no renunciaria a la seva insensatesa.El regnat d'Antíoc IV Epífanes. Revolta de Judes (4,7-10,8)
Jŕson introdueix l'hel·lenisme
(1Ma 1,10-15)
7 El rei Seleuc va morir, i va succeir-lo en el tron Antíoc, l'anomenat Epífanes. Llavors Jŕson, el germŕ d'Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el cŕrrec de gran sacerdot. 8 En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d'altres ingressos. 9 I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnŕs i una escola d'educació de la joventut, i d'enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d'Antioquia. 10 El rei s'hi va avenir, i Jŕson, amo ja del poder, va fer que els seus germans de raça adoptessin rŕpidament la manera de viure dels grecs; 11 així va anul·lar els privilegis generosos que un rei anterior havia atorgat als jueus grŕcies a l'habilitat de Joan, el pare d'aquell Eupňlem que més tard seria enviat com a ambaixador per concloure un pacte d'amistat i aliança amb els romans. Jŕson, doncs, abolí les institucions legítimes i va introduir uns costums contraris a la Llei de Moisčs. 12 Amb gran complaença, va instal·lar el gimnŕs al peu mateix de la ciutadella, tocant al temple, i animava els joves més distingits que hi anessin a entrenar-se, amb el cap cobert a l'estil dels grecs. 13 L'hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l'acció de Jŕson, home incomparablement pervers, enemic de Déu i no pas gran sacerdot. 14 Es va arribar a l'extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l'altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisčs. 15 Tenien per no res les prŕctiques honorables de la seva pŕtria i consideraven molt millors els honors grecs. 16 Per aquest motiu van caure en una situació tan penosa: aquells mateixos dels quals volien imitar el comportament i que en tot prenien per model, van arribar a convertir-se en els seus enemics i botxins. 17 No es violen impunement les lleis divines! Ho demostrarŕ la histňria que segueix.Antíoc IV, aclamat a Jerusalem
18 Cada quatre anys se celebraven a Tir uns jocs en honor d'Hčracles, en presčncia del rei. 19 El menyspreable Jŕson hi enviŕ com a representants oficials uns homes de Jerusalem que tenien el títol de ciutadans d'Antioquia, amb tres-centes monedes de plata per al sacrifici d'Hčracles. Perň els mateixos que les duien van demanar que no les destinessin a cap sacrifici, perquč no ho van creure convenient, sinó que les esmercessin en altres despeses. 20 Així, doncs, en la intenció del qui les enviava, les monedes de plata havien de servir per al sacrifici d'Hčracles; perň, per iniciativa dels qui les duien, van servir per a construir naus de combat. 21 Antíoc va enviar Apol·loni, fill de Menesteu, a Egipte amb motiu de l'entronització del rei Filomčtor: així Antíoc va descobrir que el nou rei era contrari a la seva política i va prendre mesures per assegurar el seu propi reialme. Per aixň, després de visitar Jafa, es va presentar a Jerusalem. 22 Jŕson i la ciutat li van fer una rebuda entusiasta, acollint-lo enmig de lluminŕries i aclamacions. Després Antíoc es va traslladar a Fenícia amb el seu exčrcit.Menelau, designat gran sacerdot
23 Al cap de tres anys, Jŕson enviŕ Menelau, germŕ del ja esmentat Simó, a dur els diners promesos al rei i a concloure la negociació d'uns afers urgents. 24 Perň quan Menelau es presentŕ davant el rei, l'enlluernŕ amb els seus aires de gran personatge i féu decantar cap a ell el cŕrrec de gran sacerdot, suplantant Jŕson amb l'oferiment de sis mil cinc-cents quilos de plata més dels que aquest oferia. 25 Menelau va tornar amb les credencials del rei perň sense res que el fes digne del gran sacerdoci; portava només la passió d'un tirŕ cruel i el furor d'una bčstia salvatge. 26 I Jŕson, que havia desbancat traďdorament el seu germŕ, desbancat ara per un altre, s'hagué d'exiliar al territori d'Amman. 27 Tanmateix, Menelau detenia el poder, perň no pagava cap de les quantitats que havia promčs al rei, 28 tot i les reclamacions de Sňstrat, governador militar de la ciutadella de Jerusalem i encarregat de cobrar els tributs. Per aquest motiu, el rei convocŕ l'un i l'altre. 29 Menelau deixŕ el seu germŕ Lisímac com a suplent en el cŕrrec de gran sacerdot, i Sňstrat es féu substituir per Crates, cap dels mercenaris xipriotes.Onies és assassinat
30 En aquestes circumstŕncies, es van sublevar els habitants de Tars i de Mal·los perquč el rei havia regalat aquestes ciutats a Antiňquida, la seva concubina. 31 El rei hi acudí rŕpidament per restablir l'ordre, després de deixar com a regent Andrňnic, un dels alts dignataris. 32 Menelau va pensar que havia d'aprofitar l'ocasió: va apropiar-se d'alguns objectes d'or del temple i en féu obsequi a Andrňnic, aconseguint de vendre'n d'altres a Tir i a les ciutats veďnes. 33 Quan Onies ho va saber del cert, es refugiŕ en un lloc d'asil, a Dafne, prop d'Antioquia, i des d'allí acusŕ obertament Menelau. 34 Per aixň Menelau, en una entrevista secreta amb Andrňnic, el va convčncer que eliminés Onies. Andrňnic anŕ a trobar Onies i, actuant amb traďdoria, li jurŕ plena seguretat tot donant-li la mŕ. Així el va persuadir que sortís del lloc de refugi. Malgrat les sospites, Onies s'hi avingué. Immediatament el va fer matar sense cap respecte per la justícia. 35 L'injust assassinat d'aquell home indignŕ i revoltŕ no solament els jueus sinó també molta gent de les altres nacions.Andrňnic paga pel seu crim
36 Així que el rei va tornar de les ciutats de Cilícia, se li presentaren els jueus d'Antioquia per protestar contra l'execució injustificada d'Onies. Els acompanyaven els grecs que compartien el mateix refús per aquesta injustícia. 37 Antíoc ho va sentir al fons de l'ŕnima. Sincerament commogut, plorava recordant el seny i l'extraordinŕria rectitud del difunt. 38 Llavors va ordenar, encčs d'indignació, que immediatament traguessin a Andrňnic el mantell de porpra, que li esquincessin els vestits i el passegessin per tota la ciutat fins al mateix indret on ell havia assassinat Onies sense cap mena de pietat. Allŕ mateix va fer executar el miserable assassí. Així el Senyor donŕ a Andrňnic el cŕstig que havia merescut.Mort de Lisímac
39 D'altra banda, Lisímac havia comčs molts robatoris sacrílegs al temple de Jerusalem, amb la complicitat de Menelau, el seu germŕ. D'aquesta manera ja havien desaparegut molts objectes d'or. Quan va córrer la veu, la gent s'amotinŕ contra Lisímac. 40 Veient aquella multitud exasperada i plena de rŕbia, Lisímac armŕ uns tres mil homes per reprimir-la amb violčncia. Aquesta tropa estava a les ordres d'un tal Auran, home que tenia tants anys com poc seny. 41 En adonar-se que els homes de Lisímac els atacaven, la gent va agafar pedres, garrots i fins la cendra dels sacrificis i ho llançaren tot plegat contra Lisímac i la seva tropa. 42 D'aquesta manera en van ferir molts i en van matar alguns. Els qui encara quedaven van haver d'escapar-se. I Lisímac mateix, el sacríleg, va ser linxat prop de la sala del tresor.Un suborn salva Menelau
43 Aquests fets van motivar un procés contra Menelau. 44 Quan el rei va anar a Tir, els tres homes enviats pel consell dels ancians de Jerusalem van presentar l'acusació. 45 En veure's ja perdut, Menelau va prometre una bona suma de diners a Ptolemeu, fill de Dorímenes, perquč es guanyés el rei a favor seu. 46 Ptolemeu, doncs, amb l'excusa de fer-li prendre la fresca, va endur-se el rei sota un pňrtic i allí el va fer canviar de parer. 47 Així el rei declarŕ Menelau innocent de totes les acusacions: deixŕ lliure el culpable de tots aquells mals i va condemnar a mort aquells tres desgraciats que fins i tot un tribunal d'escites hauria declarat innocents. 48 D'aquesta manera, els qui havien defensat Jerusalem, el poble jueu i els objectes robats al temple, van sofrir una pena injusta; 49 per aquest motiu, alguns ciutadans de Tir, indignats davant el crim, van contribuir magníficament als funerals de les víctimes. 50 En canvi, Menelau, grŕcies a l'avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder. La seva malícia, cada dia més gran, el convertí en el pitjor enemic dels seus conciutadans.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)