Perdó d'una ofensa greu
5 Aquell qui m'ha donat el disgust, no me l'ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. 6 Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7 el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8 Per aixň us demano que li demostreu el vostre amor, 9 ja que la meva intenció en escriure-us era d'assegurar-me que sou obedients del tot. 10 Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presčncia de Crist. 11 No volem pas que Satanŕs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.Inquietud de Pau i victňria de Crist
12 Quan vaig arribar a Trňada per anunciar-hi l'evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n'havia obert la porta, 13 perň no estava tranquil, perquč no vaig trobar-hi Titus, el meu germŕ. Llavors em vaig acomiadar d'ells i me'n vaig anar a Macedňnia. 14 Donem grŕcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjŕ nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. 15 Perquč nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s'escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: 16 per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l'altura d'una missió com aquesta? 17 Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presčncia.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)