Pregŕria de Tobies
4 Quan els pares de Sara hagueren sortit i tancat la porta de l'habitació, Tobies es va alçar del llit i digué a Sara: --Aixeca't, germana meva. Preguem a nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar damunt nostre el seu amor i la seva protecció. 5 Sara es va aixecar i tots dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:--Sigues beneďt,
Déu dels nostres pares,
que el teu nom sigui beneďt
per totes les generacions:
que et beneeixin per segles i segles
el cel i tot el que has creat.
6 Tu vas fer Adam i li vas donar Eva,
la seva muller, perquč l'ajudés
i el sostingués.
D'ells dos va sortir el llinatge humŕ.
Tu vas dir: "No és bo
que l'home estigui sol,
fem-li una ajuda que se li assembli."
7 Si jo prenc ara
aquesta germana meva,
no és per un desig luxuriós,
sinó per un amor sincer.
Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,
fes que arribem plegats a la vellesa. 8 Llavors van afegir tots dos alhora: --Amén, amén. 9 I van dormir tota aquella nit.
Angoixa dels sogres
10 Perň Ragüel es va llevar i va cridar els mossos perquč anessin amb ell a obrir una fossa, pensant: «Si de cas Tobies moria, que no siguem motiu de burla i escarni.» 11 Cavada la fossa, Ragüel va tornar a casa, cridŕ la seva dona 12 i li digué: --Envia una minyona que entri a veure si Tobies encara és viu. Si ja és mort, l'enterrarem a corre-cuita, abans no ho sŕpiga ningú. 13 Van avisar la minyona, encengueren la llŕntia i obriren la porta. Ella va entrar i els trobŕ tots dos al llit, dormint plegats. 14 La minyona va sortir i els informŕ que Tobies era viu i que no havia passat res de mal.Acció de grŕcies
15 Aleshores van beneir el Déu del cel tot dient:--Sigues beneďt, Déu nostre,
amb benediccions del tot pures!
Que et beneeixin per segles i segles!
16 Sigues beneďt
tu que m'has omplert de goig.
No ha passat res del que em temia,
has mostrat envers nosaltres
la teva gran misericňrdia.
17 Sigues beneďt, perquč t'has apiadat
d'aquests dos fills únics.
Sigues bondadós amb ells
i salva'ls, Senyor.
Fes que durant tota la vida
visquin feliços i estimant-se. 18 Després va manar als mossos que omplissin la fossa, abans no apuntés el dia.
El banquet de noces
19 Ragüel va encarregar a la seva dona que fes molts pans, mentre ell anava a l'estable, en portava dues vedelles i quatre moltons i manava que ho cuinessin. Així van començar els preparatius. 20 Després va cridar Tobies i li va jurar: --Durant aquests catorze dies no et mourŕs d'aquí; et quedarŕs a casa meva menjant i bevent. Així tornarŕs l'alegria a la meva pobra filla, que encara estŕ adolorida. 21 Pren des d'ara la meitat dels meus béns i després torna en pau a casa del teu pare. L'altra meitat també serŕ vostra quan morim la meva dona i jo. Confiança, fill! En mi tens un pare, i en Edna, una mare. Us farem costat ara i sempre, a tu i a la teva dona. Confiança, doncs, fill meu!Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)