La Saviesa, esposa ideal
2 Estic enamorat de la Saviesa: li he anat al darrere des de jove i ja la pretenia per esposa, encisat de la seva bellesa. 3 La seva intimitat amb Déu fa resplendir la seva noblesa; se l'estima el Senyor de l'univers. 4 Iniciada en el coneixement de Déu, ella n'escull les obres. 5 Si la riquesa és un bé desitjable en la vida, quč hi pot haver de més ric que la Saviesa que fa totes les coses? 6 Si la nostra intel·ligčncia és eficaç, żno ho serŕ més encara la Saviesa que modela tota cosa? 7 Estimes la rectitud? Doncs bé, les virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la prudčncia, la justícia, la fortalesa. No hi ha res més útil en la vida dels homes. 8 Desitges treure profit d'una llarga experičncia? La Saviesa coneix el passat i endevina el futur, interpreta les mŕximes i resol els enigmes, preveu tota mena de senyals i prodigis i els temps i els moments favorables. 9 Per aixň vaig decidir d'endur-me-la a casa per conviure amb ella, sabent que seria per a mi bona consellera i em confortaria en les preocupacions i en les penes. 10 Grŕcies a ella, em deia, tindré un bon nom entre la gent, i, malgrat ser jove, els ancians em respectaran. 11 Quan jutjaré, tothom reconeixerŕ la meva perspicŕcia, m'atrauré l'admiració dels poderosos. 12 Quan calli, s'esperaran; quan parli, m'escoltaran atentament. I si allargo el meu discurs, guardaran un silenci respectuós. 13 Grŕcies a ella obtindré la immortalitat, deixaré un record etern als qui vindran després de mi. 14 Governaré pobles, se'm sotmetran les nacions. 15 Quan sentin parlar de mi, tremolaran els tirans més temibles; em mostraré bondadós amb la gent i valerós en el combat. 16 Quan entri a casa reposaré al seu costat, perquč la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dóna joia i alegria.Preludi a la pregŕria de Salomó
17 Meditava tot aixň i em deia a dintre meu: Emparentar-se amb la Saviesa assegura la immortalitat, 18 la seva amistat procura un noble goig, el seu treball porta una riquesa inestroncable, tenir-hi tracte freqüent fa ser entenimentat, comunicar les seves paraules dóna anomenada. Per aixň anava d'ací d'allŕ cercant de fer-la esposa meva. 19 Jo era un noi de bona mena, m'havia tocat en sort una ŕnima bona; 20 més ben dit, jo que era bo, vaig venir a viure en un cos pur. 21 Em vaig adonar, perň, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta grŕcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per aixň em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules:Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)