Saviesa 4 — BCI — Biblija.net

← Anterior Saviesa 4 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

¹ Val més no tenir fills perň ser una persona virtuosa. Perquč la bondat deixa un record immortal, és reconeguda per Déu i pels homes. ² La imiten allŕ on és, l'enyoren quan se'n va; i en l'eternitat desfila portant la corona del triomf després d'haver vençut en la lluita per un premi que no es marceix. ³ En canvi, als impius no els serveix de res tenir molts fills. Són rebrots espuris: no enfonsaran gaire les arrels, no consolidaran la seva soca. ⁴ Ni que per un cert temps facin brancatge, no estaran ben arrelats: el vent els sacsejarŕ, l'huracŕ els arrencarŕ de soca-rel; ⁵ els seus tanys seran tallats encara tendres, el seu fruit serŕ inútil, massa verd per a menjar, no valdrŕ per a res. ⁶ Els fills engendrats d'una unió culpable, el dia del judici seran testimonis de la maldat dels seus pares.

La mort prematura del just

⁷ El just, ni que mori aviat, trobarŕ el repňs, ⁸ perquč no són la llarga vida o el nombre d'anys el que dóna la mesura d'una vellesa honorable: ⁹ el seny de l'home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una edat madura. ¹⁰ Déu s'havia complagut en el just i se l'estimava i, veient que vivia enmig de pecadors, se'l va endur. ¹¹ Va emportar-se'l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l'engany no seduís la seva ŕnima. ¹² Perquč l'encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents. ¹³ En poc temps, el just havia arribat a la maduresa prňpia d'una llarga vida. ¹⁴ El Senyor s'havia complagut en la seva ŕnima, i per aixň el va treure de pressa d'aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se ¹⁵ que Déu dóna als seus elegits la grŕcia i la misericňrdia i que vindrŕ a visitar els seus sants. ¹⁶ El just que mor és una condemna per als impius que sobreviuen; un jove que arriba aviat a la maduresa condemna la llarga vellesa dels injustos. ¹⁷ La gent veu la fi del savi, perň no comprčn quč volia d'ell el Senyor, no comprčn per quč se l'ha endut en un lloc segur. ¹⁸ Ho veuen i se'n burlen, perň qui es riu d'ells és el Senyor. ¹⁹ D'aquí a no gaire, aquests burletes seran un cadŕver sense els honors del sepulcre, motiu etern de riota al país dels morts. Déu els precipitarŕ de cap a terra, sense que puguin dir res; els sacsejarŕ des del fonament i quedaran devastats per sempre més. Es trobaran amb el dolor. Mai més ningú no els recordarŕ.

Justos i impius en el judici

²⁰ Els impius es presentaran plens de por quan hagin de passar comptes dels seus pecats: les seves males obres els acusaran a la cara.

← Anterior Siguiente →