1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Allibera'm, Déu meu, dels enemics
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa.2 Allibera'm, Déu meu, dels enemics,
protegeix-me dels qui m'ataquen;
3 allibera'm dels qui van amb males arts,
salva'm dels homes sanguinaris.
4 Mira com sotgen la meva vida,
com s'apleguen contra mi els poderosos
sense que els hagi fet cap mal, Senyor;
5 m'escometen sense haver-ho merescut.
Alça't, vine a veure-ho!
6 Senyor de l'univers, Déu d'Israel,
desvetlla't i judica tots aquests pagans,
no planyis els malčfics traďdors! Pausa
7 Tornen cada vespre,
grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
8 Amb quina violčncia parlen!
Els seus llavis semblen punyals,
i diuen: «Qui ens pot sentir?»
9 Perň tu, Senyor, te'n rius,
et burles de tots aquests pagans.
10 En tu fixo els ulls, ciutadella meva!
Déu és el meu castell.
11 Déu, que m'estima, em va al davant
i em fa veure derrotats els enemics.
12 No els matis: el meu poble se n'oblidaria.
Dispersa'ls, fes-los caure amb el teu poder,
tu que ens escudes, Senyor!
13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat,
pronuncien malediccions i mentides:
que els atrapi, doncs, el seu orgull!
14 Destrueix-los, destrueix-los indignat;
que no en quedi ni rastre!
I tothom sabrŕ que és Déu qui governa
el país de Jacob i la terra sencera. Pausa
15 Tornen cada vespre,
grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
16 Van d'un lloc a l'altre buscant d'atipar-se
i udolen fins que queden satisfets.
17 Perň jo cantaré la teva ajuda,
aclamaré el teu amor així que apunti el dia:
has estat per a mi el castell
on m'he emparat a l'hora del perill.
18 Jo et canto, ciutadella meva!
Déu és el meu castell,
és el Déu que m'estima.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)