1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
L'home no dura en els honors
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corč. Salm.2 Escolteu aixň, tots els pobles,
estigueu atents, habitants del món,
3 gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.
4 Us diré unes paraules assenyades,
unes reflexions que he pensat madurament.
5 Fixo l'atenció en un cas que m'intriga,
exposo el meu enigma al so de la lira:
6 Per quč he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta la malícia dels perversos?
7 Ells es refien de la seva fortuna,
es glorien de la seva gran riquesa.
8 Quin home en podrŕ redimir un altre
i pagar a Déu el seu rescat?
9 Ni que ofereixi un preu molt alt,
s'acabarŕ per sempre més la seva vida:
10 no comprarŕ el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
11 Veurŕ com moren els savis,
com se'n van els necis i els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna:
12 les tombes seran la seva casa per sempre,
s'hi estaran segles i segles,
ni que els terrenys conservin els seus noms.
13 L'home no dura en els honors,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.
14 Aquesta és la sort dels qui viuen refiats,
la fi dels qui parlen satisfets: Pausa
15 s'aplegaran com ramats a la terra dels morts,
la mort mateixa serŕ el seu pastor.
L'endemŕ els dominaran els justos,
en aquell país se'ls desfiguraran les faccions:
on seran llavors els seus palaus?
16 Perň a mi, Déu em rescatarŕ la vida
de les urpes del regne dels morts
per prendre'm amb ell. Pausa
17 No et preocupis si un home s'enriqueix
i acumula una fortuna a casa seva:
18 quan es mori no s'endurŕ res,
no el seguiran les seves riqueses.
19 Ni que en vida se sentís feliç quan li deien:
«Tots t'alaben per la teva sort!»,
20 acabarŕ reunint-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.
21 L'home que viu en els honors i no entén res,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)