1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Acusa, Senyor, els qui m'acusen
1 Del recull de David.Acusa, Senyor, els qui m'acusen,
combat contra els qui em combaten;
2 pren l'escut i el broquer,
aixeca't, vine a ajudar-me!
3 Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues-me:
«Jo et salvaré.»
4 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se'n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
5 Que siguin com la palla a mercč del vent
i que els encalci l'ŕngel del Senyor.
6 Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l'ŕngel del Senyor els persegueixi.
7 No tenien motiu per a posar-me paranys
ni per a obrir clots on perdés la vida.
8 Que es trobin tot d'una en el desastre,
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
9 Perň jo celebraré el Senyor,
m'alegraré perquč ell em salva;
10 proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, qui és com tu?
Tu defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra qui el roba.»
11 Es presenten testimonis maliciosos,
m'interroguen sobre coses que no sé;
12 em tornen mal per bé,
tothom m'abandona.
13 Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m'afligia i dejunava,
no deixava de pregar;
14 arreu anava trist i abatut,
com si es tractés d'un germŕ o d'un amic,
com si plorés la prňpia mare.
15 Perň ells, quan m'han vist caure,
s'han alegrat, s'han reunit contra mi,
m'han fet mal d'amagat,
no paren de destrossar-me;
16 es mofen de mi amb hipocresia,
estrenyen les dents contra meu.
17 Fins quan, Senyor, et quedarŕs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violčncia,
defensa-la dels lleons.
18 Et donaré grŕcies enmig del poble reunit,
davant de tothom et lloaré.
19 Que no puguin cantar victňria
els qui em volen mal sense motiu;
que no es facin l'ullet entre ells
els qui m'odien perquč sí.
20 Ells no parlen com a amics:
rumien com enganyar
la gent tranquil·la del país,
21 i diuen satisfets:
«Ja hem vist el que volíem.»
22 Tu, Senyor, ho has vist! No callis,
no t'allunyis de mi, Senyor.
23 Desperta't, desvetlla't,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!
24 Sentencia amb la teva justícia.
Senyor, Déu meu, que no puguin alegrar-se!
25 Que no puguin dir de mi:
«Aixň és el que anhelŕvem.»
Que no puguin dir: «L'hem engolit!»
26 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s'alegraven de la meva desgrŕcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s'enorgullien contra mi.
27 Perň que s'alegrin i cantin
els qui volien el meu triomf,
i puguin dir sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»
28 Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)