1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
Josuč i Caleb
1 Josuč, fill de Nun, va ser un guerrer valent,successor de Moisčs en la dignitat de profeta,
i fou, com diu el seu nom,
gran per a salvar els elegits del Senyor.
Castigŕ els enemics que s'havien aixecat,
a fi de donar a Israel la seva heretat en possessió.
2 Que n'era, de gloriós, quan alçava les mans
i apuntava la seva espasa contra les ciutats!
3 Abans d'ell, qui havia estat tan valent?
Ell conduďa les guerres del Senyor!
4 żNo fou per la seva mŕ que el sol es deturŕ
i un sol dia es va convertir en dos?
5 Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar l'Altíssim poderós,
i el Senyor, que és gran, l'escoltŕ
i enviŕ una pedregada d'una violčncia terrible.
6 Josuč es va llançar contra aquell poble enemic
i en la baixada aniquilŕ els adversaris.
Així les nacions van cončixer totes les armes de Josuč
i van entendre que combatien contra el Senyor,
perquč Josuč avançava guiat pel qui és poderós.
7 Ja en temps de Moisčs,
Josuč i Caleb, fill de Jefunnč,
van mostrar la seva fidelitat.
S'oposaren a la comunitat reunida,
impedint que el poble pequés de rebel·lió
i fent callar les seves murmuracions injustes.
8 Entre sis-cents mil homes de peu,
el Senyor només salvŕ Josuč i Caleb,
i els va fer entrar a l'heretat,
al país que regalima llet i mel.
9 El Senyor donŕ a Caleb un gran vigor,
que li durŕ fins a la vellesa,
per a conquerir les altures muntanyoses del país,
que els seus descendents han conservat en herčncia.
10 Així tots els israelites pogueren veure
que és molt bo de seguir el Senyor.
Els jutges
11 Cal parlar també dels jutges,cada un cčlebre per la seva anomenada.
Ells mai no es van prostituir apartant-se del Senyor,
mai no se'n van allunyar.
Que sigui beneďda la seva memňria!
12 Que els seus ossos rebrotin de la tomba,
que els fills d'aquests homes gloriosos
renovin l'honor que mereixen els seus pares.
Samuel
13 Samuel, estimat del Senyor,va ser el seu profeta, establí la reialesa
i ungí els qui havien de manar sobre el seu poble.
14 Va ser jutge del poble d'acord amb la Llei del Senyor,
i per aixň el Senyor intervingué a favor dels descendents de Jacob.
15 Per la seva fidelitat, Samuel es demostrŕ com un autčntic profeta;
pel que anunciava, fou reconegut com un vident digne de fe.
16 Quan els enemics el tenien atrapat per tots costats,
va invocar el Senyor poderós
i li oferí un anyell de llet.
17 Llavors el Senyor tronŕ des del cel
i amb gran estrčpit féu sentir la seva veu;
18 va exterminar els caps de la ciutat de Tir
i tots els magistrats filisteus.
19 Abans d'entrar al repňs etern,
davant el Senyor i el seu ungit,
Samuel va donar aquest testimoni:
«No he acceptat mai regals de ningú,
ni tan sols un parell de sandŕlies.»
I ningú no el va contradir.
20 Després d'haver-se adormit per sempre,
encara profetitzŕ i anunciŕ al rei la seva fi.
De dintre la terra elevŕ la seva veu de profeta
per esborrar el pecat del poble.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)