← Anterior Siràcida 34 Siguiente →

Els somnis

1 Les il·lusions i les fantasies sols donen seguretat als estúpids,
i els somnis només donen ales als necis.
2 Refiar-se dels somnis
és voler atrapar una ombra i empaitar el vent.
3 El que es veu en els somnis és un pur reflex,
és com la imatge d'una cara en un mirall.
4 D'una cosa impura, quč en pot sortir de pur?
De la mentida, quč en pot sortir de veritat?
5 Endevinacions, presagis i somnis són vanes il·lusions,
són com les fantasies d'una dona abans del part.
6 No facis cas dels somnis,
fora que l'Altíssim hi hagi intervingut.
7 Els somnis han fet que molts es desviessin,
els qui han posat les seves esperances en els somnis han caigut.
8 La Llei de Déu s'ha de complir al marge d'aquestes il·lusions,
i la saviesa proclamada pels homes fidels és perfecta en ella mateixa.

Els viatges

9 L'home que ha viatjat ha aprčs moltes coses,
pel parlar intel·ligent es coneix el qui té experičncia.
10 Qui no n'ha passades moltes sap poques coses,
11 perň qui ha rodat món té molts recursos.
12 He vist moltes coses en els meus viatges
i he aprčs molt més del que sabria dir.
13 He estat moltes vegades en perill de mort
i me n'he sortit grŕcies a la meva experičncia.

La protecció del Senyor

14 Els qui veneren el Senyor viuran,
15 perquč tenen esperança en aquell qui els salva.
16 El qui venera el Senyor no ha de témer res,
ni s'ha d'acovardir per res, perquč el Senyor és la seva esperança.
17 Feliç aquell qui venera el Senyor!
18 En qui es recolza? Qui és el seu suport?
19 El Senyor té els ulls posats en els qui l'estimen,
és un protector poderós, un ferm suport,
un refugi contra el vent xardorós, una ombra contra la calor del migdia,
una protecció per a no ensopegar, una ajuda per a no caure;
20 ell enlaira l'esperit i fa resplendir la mirada,
ell dóna la salut, la vida i la benedicció.

Culte i pregŕria (34,21-36,22)

Un culte digne de Déu

21 Qui ofereix en sacrifici un bé adquirit injustament
fa una ofrena que és una burla,
22 perquč Déu no es complau en els dons dels malvats.
23 L'Altíssim no accepta les ofrenes dels impius
i el seu perdó no depčn del nombre de víctimes.
24 Oferir un sacrifici amb els béns robats als pobres
és com sacrificar un fill en presčncia del seu pare.
25 El pobre necessita un tros de pa per a viure;
qui l'en priva és un criminal.
26 Prendre al proďsme els mitjans de subsistčncia és matar-lo,
27 i privar del sou un treballador és assassinar-lo.
28 Si l'un construeix i l'altre derrueix,
quč en treuen, sinó fatiga?
29 Si l'un prega i l'altre maleeix,
a quin dels dos escoltarŕ l'Amo?
30 Si un es purifica perquč ha tocat un cadŕver i després el torna a tocar,
quč en treu d'haver-se rentat?
31 Així és l'home que dejuna per obtenir el perdó dels seus pecats
i després torna a cometre'ls.
Qui pot escoltar la seva pregŕria?
De quč li serveix haver-se humiliat?