1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
La dificultat de ser ric
1 Les preocupacions no deixen dormir el rici l'insomni li fa perdre les forces.
2 La preocupació de vetllar allunya la son,
és una malaltia greu que no deixa dormir.
3 El ric es fatiga per amuntegar riqueses
i, quan reposa, s'atipa de plaers.
4 El pobre es fatiga per viure enmig de privacions
i, quan reposa, cau en la misčria.
5 Qui estima l'or no es manté pas innocent,
qui només busca el guany perd el bon camí.
6 Molts han acabat malament per culpa de l'or:
s'han trobat de cara amb la ruďna.
7 L'or és una barra que fa ensopegar els qui s'hi engresquen,
tots els insensats hi cauen.
8 Feliç el ric que ha estat trobat irreprensible
i que no ha anat darrere l'or!
9 Digueu qui és aquest home, que el felicitarem,
perquč s'ha portat admirablement enmig del poble.
10 żQui ha passat aquesta prova i n'ha sortit perfectament bé?
Aquest home pot sentir-se'n orgullós!
żQui podia transgredir la Llei i no l'ha transgredida?
żQui podia fer el mal i no l'ha fet?
11 Aquests quedaran consolidats en els seus béns
i l'assemblea proclamarŕ la seva generositat!
Els banquets (31,12-32,13)
La moderació a taula
12 Quan estiguis assegut en una taula magnífica,no badis la boca ni diguis:
«Quin munt de coses que hi ha!»
13 Recorda que mirar amb avidesa és una cosa dolenta.
No ha estat creat res pitjor que l'ull;
per aixň plora en tantes ocasions.
14 No allarguis la mŕ al menjar que un altre ha mirat,
no fos cas que topéssiu tots dos al moment d'agafar-lo.
15 Pensa que, el que tu desitges, els altres també ho desitgen
i reflexiona abans de fer qualsevol gest.
16 Sigues educat, menja del que et serveixin
i no siguis golafre, que no et facis avorrir.
17 Sigues per educació el primer d'acabar
i no et mostris insaciable, que no quedis malament.
18 Si estŕs assegut en companyia de molts
no allarguis la mŕ primer que els altres.
19 L'home ben educat, amb poc en té prou,
i així quan és al llit no ha d'esbufegar.
20 Qui menja amb mesura té un son saludable,
es lleva de matí i sap el que es fa.
El golafre, en canvi, pateix d'insomni,
de vňmits i de mals de ventre.
21 Si t'has vist obligat a menjar massa,
aixeca't, vés a vomitar i et sentirŕs descansat.
22 Escolta'm, fill, no menyspreďs el que dic,
i a l'últim comprendrŕs que jo tenia raó.
Sigues moderat en tot el que facis
i no t'agafarŕ cap malaltia.
23 Tothom parla bé de l'amfitrió generós
i dóna testimoni de la seva esplendidesa;
24 perň tota la ciutat critica el qui és mesquí a taula
i donen testimoni exacte de la seva gasiveria.
El vi
25 Amb el vi no facis l'home,que el vi n'ha perdut molts.
26 La fornal prova el tremp de l'acer,
així el vi mostra el carŕcter dels fanfarrons que es barallen.
27 Per als homes, el vi és vida,
si es beu amb moderació.
Quina vida més dura quan no hi ha vi!
Al principi, Déu va crear el vi perquč fos l'alegria dels homes.
28 El vi begut quan convé i amb mesura
és l'alegria del cor i la joia de l'ŕnima;
29 perň begut en excés dóna mal humor,
excita les persones i les fa entrebancar.
30 L'embriaguesa enfurisma l'insensat fins que el fa caure:
li afebleix les forces i li fa prendre mal.
31 En un convit amb bon vi, no facis retrets al veí,
i no te'n burlis, si estŕ alegre;
no li diguis res que el pugui ofendre
i no l'amoďnis reclamant-li deutes.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)