← Anterior Siràcida 20 Siguiente →

Saber parlar i saber callar

1 Hi ha renys que no són oportuns,
hi ha qui callant demostra tenir seny.
2 Perň val més reprendre que no pas guardar-se la indignació a dins.
3 Qui reconeix que ha faltat s'estalvia la humiliació.
4 Qui vol fer justícia emprant la violčncia
és com l'eunuc que desitja desflorar una noia.
5 Hi ha qui calla i passa per savi
i n'hi ha que es fan avorrir de tant parlar.
6 Hi ha qui calla perquč no sap quč respondre
i n'hi ha que callen perquč saben quin és el moment de parlar.
7 L'home savi calla fins que arriba el moment oportú,
perň el fanfarró i l'estúpid no l'encerten mai.
8 L'home que xerra molt es fa insuportable
i qui es vol imposar es torna odiós.
Que n'és, de bonic, veure canviar aquell que has renyat,
ja que així evitarŕs una falta voluntŕria.

L'engany de les aparences

9 A vegades es treu profit d'una desgrŕcia;
perň, altres vegades, el guany es converteix en pčrdua.
10 A vegades un regal resulta inútil,
perň altres vegades rendeix el doble.
11 A vegades la glňria t'humilia;
perň, altres vegades, la humiliació es converteix en honor.
12 A vegades compres moltes coses amb pocs diners,
perň, en realitat, les pagues set vegades.
13 El savi, amb poques paraules es fa estimar,
mentre que són en va els compliments del neci.
14 El regal del neci no et farŕ cap profit,
ni te'l farŕ el regal de l'avar que es veu obligat a oferir-te'l:
allň que vol és que li facis molts regals a canvi.
15 Et dóna poc i de seguida t'ho recorda;
quan obre la boca sembla un pregoner;
si avui et fa un préstec, demŕ ja te'l reclama:
un home així és detestable.
16 L'estúpid diu: «No tinc amics,
ningú no agraeix els meus favors.»
Els qui ell convida a taula són males llengües!
17 Tothom se'n riu, d'un home així,
perquč no sap tenir béns de manera recta
ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.

Dominar la llengua

18 Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:
la caiguda dels malvats vindrŕ així, sobtadament.
19 Un home mal educat és com l'acudit inoportú
que sempre surt de la boca dels imbčcils.
20 Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l'estúpid,
perquč no el diu mai en el moment oportú.
21 Hi ha gent a qui la misčria preserva del pecat,
i per aixň descansen sense remordiments.
22 N'hi ha que es perden per por de fer el ridícul,
i tot perquč tenen un ximple al davant.
23 Hi ha qui per vergonya fa promeses a l'amic
i així, per no res, el converteixen en enemic.
24 La mentida, en l'home, és una falta greu,
perň mai no es belluga de la boca de l'imbčcil.
25 Val més un lladre que un mentider obstinat,
perň tots dos acabaran malament.
26 El costum de mentir és una deshonra,
una vergonya que mai no et treus del damunt.

Mŕximes sobre l'exercici de la saviesa

27 El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,
i l'home amb senderi es fa apreciar pels importants.
28 Qui conrea bé la terra farŕ una bona collita
i qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.
29 Els presents i els regals enceguen els ulls dels savis
i, com un morrió a la boca, impedeixen els renys.
30 Saviesa amagada i tresor enterrat,
de quč serveixen?
31 Val més l'home que amaga la seva estupidesa
que el qui té amagada la saviesa.
32 Val més el qui persevera amb constŕncia cercant el Senyor
que el qui mena la prňpia vida com un cavall sense amo.