1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
1 Feliç l'home que no rellisca amb les seves paraulesi que no és turmentat per la tristesa dels pecats!
2 Feliç aquell a qui la seva conscičncia no condemna
i que no ha perdut l'esperança!
Ús de les riqueses
3 De quč li serveix la riquesa, a l'avar?I a l'envejós, de quč li serveixen els tresors?
4 Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d'altres,
perquč, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.
5 El qui és gasiu amb si mateix, żamb qui serŕ generós,
ell que no és capaç de fruir ni d'allň que té?
6 Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:
aixň sol és la paga de la seva maldat.
7 Fins si fa el bé, és perquč no se n'adona,
i encara, a l'últim li surt la seva maldat.
8 Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,
i menysprea la gent girant-los la cara.
9 Els ulls ambiciosos de l'avar
no estan mai satisfets amb el que té,
perquč la injustícia el corseca per dins.
10 Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,
en manca a la seva prňpia taula.
11 Fill meu, en la mesura que puguis, tracta't bé,
i presenta al Senyor ofrenes dignes d'ell.
12 Recorda que la mort no pot trigar
i que la data fixada t'és desconeguda.
13 Abans de morir fes bé a l'amic,
sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.
14 No et privis del bon dia que passa
ni et deixis perdre cap desig legítim.
15 żNo deixarŕs a un altre el fruit dels teus treballs?
I el fruit dels teus afanys, żno anirŕ repartit en herčncia?
16 Regala i accepta regals, viu la vida,
que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.
17 Tothom ha d'envellir com un vestit;
aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»
18 Com les fulles ufanoses d'un arbre esponerós,
que unes cauen i altres creixen,
així són les generacions humanes:
l'una mor i l'altra neix.
19 Tota obra humana es corromp i desapareix,
i el qui l'ha feta tindrŕ el mateix destí.
Cercar la saviesa
20 Feliç l'home que es dedica a la saviesai que raona amb la seva intel·ligčncia,
21 que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesa
i pensa els seus secrets!
22 Li segueix el rastre com un caçador
i es posa a l'aguait pels camins per on passa.
23 Espia per les seves finestres
i va a escoltar a les seves portes.
24 Acampa al costat de casa seva,
clava les estaques de la tenda en els seus murs.
25 Para la tenda vora seu
i s'instal·la en un habitatge ple de benestar.
26 Posa els seus fills sota la seva protecció,
es refugia sota les seves branques:
27 l'ombra de la saviesa el protegeix de la calor
i s'instal·la en la seva gloriosa presčncia.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)