Proverbis 1
Siguiente →
Prňleg
1 Proverbis de Salomó, fill de David i rei d'Israel.2 Volen fer cončixer la saviesa i donar formació,
fer comprendre sentčncies intel·ligents,
3 procurar una formació completa
que porti a ser just, recte i honrat.
4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,
als joves, coneixement i prudčncia;
5 el savi que els escolti augmentarŕ el saber,
l'home instruďt hi trobarŕ el camí.
6 Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants,
sentčncies dels mestres i enigmes.
7 Venerar el Senyor és primícia de coneixement,
només els insensats rebutgen saviesa i formació.
Saviesa i niciesa (1,8-9,18)
Alerta contra les insídies dels malvats
8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,no rebutgis la instrucció de la mare:
9 com una diadema t'adornaran el front,
t'engalanaran com els collarets.
10 Fill meu, no et deixis ensarronar
per gent sense escrúpols
11 que et diuen: «Vine amb nosaltres
i posem-nos a l'aguait per vessar sang;
sense més ni més, parem trampes a l'home bo.
12 Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu;
per bo que sigui, llancem-lo a la fossa.
13 Aconseguirem tota mena de riqueses,
ens farcirem la casa de rapinya.
14 Compartirŕs la nostra sort,
farem bossa comuna!»
15 Fill meu, no vagis amb ells,
no segueixis les seves petjades:
16 només corren cap al mal,
s'apressen a vessar sang.
17 Cap ocell no cau al filat
si abans l'ha vist parar;
18 ells, en canvi, cauen en el propi filat,
atempten contra ells mateixos.
19 Així acaben tots els lladregots:
el mateix robatori els roba la vida.
Crida de la Saviesa
20 La Saviesa fa una crida pels carrers,per les places aixeca la veu,
21 fa un pregó pels indrets més bulliciosos,
a l'entrada de la ciutat proclama:
22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorŕncia,
els insolents allargareu la insolčncia,
els beneits refusareu el coneixement?
23 Feu cas de la meva exhortació:
vull escampar el meu esperit damunt vostre
i fer-vos entendre les meves paraules.
24 Jo cridava i heu fet el sord,
estenia la mŕ i no heu parat atenció:
25 tant se us en dóna, dels meus consells,
i no feu cas de la meva exhortació.
26 Perň quan us toqui la desgrŕcia seré jo qui riurŕ,
jo, qui escarnirŕ quan us agafi el pŕnic.
27 Sí, quan us agafi el pŕnic com un temporal,
quan la desgrŕcia us envesteixi com una tempesta
i l'angoixa i l'aflicció us caiguin al damunt,
28 em cridareu i no respondré,
em cercareu i no em trobareu.
29 »Com que menyspreaven el coneixement
quan refusaven de venerar el Senyor,
30 com que tant se'ls en donava dels meus consells
i feien el sord a les meves exhortacions,
31 menjaran el fruit amarg del seu obrar,
s'afartaran dels propis consells.
32 L'obstinació acaba matant els inexperts,
la indolčncia destrueix els estúpids;
33 perň el qui m'escolta viurŕ segur,
en pau i sense por de cap mal.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)