← Anterior
Nahum 3
Carnatge a la ciutat sanguinŕria
1 Ai de la ciutat sanguinŕria,carregada d'impostura i de rapinya,
que no es cansava de caceres!
2 Espetec de fuets, estrčpit de rodes,
galop de cavalls,
sotracs de carros de guerra!
3 Carrega la cavalleria,
brillen les espases,
llampeguegen les llances.
Ferits pertot arreu i munts de morts!
Cadŕvers incomptables,
tothom hi ensopega!
Nínive, la prostituta, avergonyida
4 «Nínive, la gran prostituta,que fascinaves per la bellesa
i per les arts de bruixeria!
Ja que venies pobles prostituint-te
i nacions a preu de bruixeries,
5 aquí em tens contra tu!
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.
T'aixecaré la roba fins a la cara
perquč et vegin nua les nacions
i els reialmes et contemplin les vergonyes.
6 Abocaré immundícies damunt teu,
t'avergonyiré, et convertiré en un espectacle.
7 Tothom qui et vegi fugirŕ dient:
"Nínive ha quedat devastada,
i qui se'n compadirŕ?
On trobarem algú
que vulgui consolar-la?"»
Una destrucció com la de Tebes
8 żEt penses, Nínive, que ets millor que Tebes,ciutat situada entre els canals del Nil,
pertot voltada d'aigua,
amb un mar per muralla
que la defensava millor que el mar mateix?
9 Etiňpia i Egipte li donaven una força
que no tenia límits.
El poble de Put i el de Líbia
eren els seus aliats.
10 Perň també els tebans van ser deportats,
se'ls van endur captius,
i els van esclafar les criatures
a les cantonades dels carrers.
Es van fer a sorts els seus prohoms,
es van endur els nobles encadenats.
11 També tu, Nínive, t'embriagarŕs
i quedarŕs eclipsada!
També tu buscarŕs qui et defensi
per no caure en poder de l'enemic!
La ciutat que no pot resistir
12 Totes les teves fortalesessón figueres plenes de fruits primerencs;
quan l'arbre és sacsejat,
el fruit cau a la boca del qui l'espera.
13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.
Les portes del teu país, Nínive,
s'obren de bat a bat a l'enemic:
el foc ha consumit els forrellats.
14 Proveeix-te d'aigua per al setge,
reforça les fortificacions:
fica't al fang, vés trepitjant l'argila
i prepara el motlle dels maons.
15 Perň sŕpigues que allŕ mateix el foc et consumirŕ,
t'exterminarŕ l'espasa:
et devorarŕ com devoren les llagostes.
La teva gent era incomptable com les llagostes,
es multiplicava com les saltarel·les.
Una ciutat despoblada
16 Els teus marxants eren més que les estrelles,perň s'han dispersat com un vol de llagostes.
17 Els teus funcionaris
eren nombrosos com saltamartins,
i els qui duien l'administració
eren com la plaga de llagostes
que s'atura sobre les tanques
en dies de fred.
Perň, quan surt el sol, es dispersen
i ni es coneix el lloc on eren.
Un desastre total
18 Els teus governadors,rei d'Assíria,
s'han adormit.
Els teus comandants
jeuen immňbils.
El teu exčrcit s'ha dispersat per les muntanyes
i no hi ha qui l'aplegui!
19 La teva ruďna no té remei,
la teva ferida és oberta.
Tots els qui en sentiran parlar
aplaudiran el teu desastre.
Perquč la teva maldat,
żqui no l'ha soferta dia rere dia?
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)