Missió dels Dotze
1 Jesús va reunir els Dotze i els donŕ poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. 2 I els enviŕ a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. 3 Els digué: --No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. 4 Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 5 I si no us acullen, sortiu d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. 6 Ells se'n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.Herodes vol veure Jesús
7 El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeďa, i estava intrigat, perquč alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts; 8 d'altres, que Elies s'havia aparegut; i d'altres, que havia ressuscitat un dels antics profetes. 9 Herodes va dir: --A Joan, jo el vaig fer decapitar. Perň, qui és aquest de qui sento a dir tot aixň? I tenia ganes de veure Jesús.Multiplicació dels pans
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13)
10 A la tornada, els apňstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se'ls endugué tots sols cap a un poble anomenat Betsaida. 11 Perň la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: --Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13 Perň Jesús els digué: --Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: --Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: --Feu-los seure en grups de cinquanta. 15 Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçŕ els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquč els servissin a la gent. 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.Pere reconeix Jesús com a Messies
18 Una vegada que Jesús feia pregŕria en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntŕ: --Qui diu la gent que sóc jo? 19 Ells respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, que ets Elies; d'altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. 20 Ell els preguntŕ: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respongué: --El Messies de Déu. 21 Perň ell els manŕ severament que no ho diguessin a ningú.Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Mc 8,31-9,1)
22 Jesús afegí: --Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. 23 I deia a tothom: --Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. 24 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrŕ, perň el qui la perdi per mi, la salvarŕ. 25 Quč en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? 26 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l'home s'avergonyirŕ d'ell quan vindrŕ en la seva glňria i en la glňria del seu Pare i dels sants ŕngels. 27 Us ho asseguro: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.Transfiguració de Jesús
28 Uns vuit dies després d'haver-los dit tot aixň, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujŕ a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornŕ d'una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisčs i Elies, 31 que es van aparčixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, perň es van desvetllar i van veure la glňria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: --Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisčs i una altra per a Elies. No sabia quč deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formŕ un núvol que els anŕ cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. 35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia: --Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. 36 Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedŕ tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.Guarició d'un noi posseďt d'un esperit maligne
37 L'endemŕ, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre'l una gentada. 38 Un de la gent cridŕ: --Mestre, t'ho demano, fixa't en el meu fill; és l'únic que tinc. 39 Sovint un esperit se n'apodera i, tot d'una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment l'abandona, el deixa masegat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que l'hi traguessin, perň no han pogut. 41 Jesús exclamŕ: --Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres i us hauré d'aguantar? Porta aquí el teu fill. 42 Tot just el noi s'acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i el sacsejŕ violentament. Llavors Jesús increpŕ l'esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43 I tothom quedŕ meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s'admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
44 --Graveu bé aquestes paraules dins vostre: el Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes. 45 Perň ells no entenien quč volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre aixň.El més important
46 Els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important. 47 Jesús, que sabia quč pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posŕ al seu costat 48 i els digué: --Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquč el més petit de tots vosaltres, és el més gran.Qui no estŕ contra vosaltres, estŕ amb vosaltres
49 Aleshores Joan li digué: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquč no és dels qui vénen amb nosaltres. 50 Jesús els respongué: --No ho impediu. Qui no estŕ contra vosaltres, estŕ amb vosaltres.Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem
51 Quan es complien els dies en quč Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Perň no el volgueren acollir, perquč ell s'encaminava a Jerusalem. 54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: --Senyor, żvols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? 55 Perň Jesús es va girar i els renyŕ. 56 I se n'anaren en un altre poble.Seguir Jesús
57 Mentre feien camí, un li digué: --Et seguiré arreu on vagis. 58 Jesús li respongué: --Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, perň el Fill de l'home no té on reposar el cap. 59 A un altre li digué: --Segueix-me. Ell respongué: --Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare. 60 Jesús li contestŕ: --Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. 61 Un altre li digué: --Et seguiré, Senyor, perň primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva. 62 Jesús li va respondre: --Ningú que mira enrere quan ja té la mŕ a l'arada no és bo per al Regne de Déu.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)