L'autoritat de Jesús
1 Un d'aquells dies, mentre Jesús instruďa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables 2 i li preguntaren: --Digues-nos amb quina autoritat fas tot aixň. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat? 3 Ell els replicŕ: --Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4 el baptisme de Joan, żvenia de Déu o dels homes? 5 Ells discutien i es deien: --Si responem que venia de Déu, ens preguntarŕ: "Doncs per quč no el vau creure?" 6 Perň si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarŕ, perquč estan convençuts que Joan era un profeta. 7 Per aixň van respondre que no ho sabien. 8 Llavors Jesús els digué: --Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot aixň.Parŕbola dels vinyaters homicides
9 I es posŕ a explicar al poble aquesta parŕbola: --Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, enviŕ un servent als vinyaters perquč li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; perň els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els enviŕ encara un altre servent, perň a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Quč faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Perň quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serŕ nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar. »Quč els farŕ l'amo de la vinya? 16 Vindrŕ, farŕ morir aquests vinyaters i donarŕ la vinya a uns altres. Els qui escoltaven van exclamar: --Aixň mai! 17 Llavors Jesús se'ls mirŕ i els digué: --Doncs per quč es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarŕ trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarŕ fet miques. 19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella parŕbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, perň van tenir por del poble.El tribut al Cčsar
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romŕ. 21 Li van fer aquesta pregunta: --Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debň el camí de Déu. 22 Digues-nos: żEns és permčs o no de pagar tribut al Cčsar? 23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué: 24 --Ensenyeu-me un denari: żde qui són la cara i la inscripció? Ells li respongueren: --Del Cčsar. 25 Jesús els digué: --Per tant, doneu al Cčsar el que és del Cčsar, i a Déu el que és de Déu. 26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.Els saduceus i la resurrecció
27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per aixň li van plantejar aquesta dificultat: 28 --Mestre, Moisčs ens va prescriure que, si un homecasat mor sense fills, el seu germŕ es casi amb la viuda per donar descendčncia al germŕ difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setč: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serŕ muller, si tots set s'hi havien casat? 34 Jesús els respongué: --Els qui viuen en aquest món es casen, 35 perň els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquč tenen part en la resurrecció: són com els ŕngels i són fills de Déu. 37 »I que els morts ressusciten, Moisčs mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquč grŕcies a ell tots viuen. 39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: --Mestre, has respost bé. 40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.El Messies, fill de David
41 Aleshores ell els va preguntar: --Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus. 44 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
Acusacions contra els mestres de la Llei
45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles: 46 --Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per aixň aquests seran judicats amb més rigor.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)