1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
1 Sé que ets just, Senyor:jo no puc discutir amb tu.
Perň et vull exposar les meves raons.
Per quč prosperen els malvats?
Tots els traďdors viuen tranquils!
2 Els has plantat i arrelen,
creixen i donen fruit.
Tu ets a prop dels seus llavis
perň lluny del seu cor.
3 Senyor, tu em coneixes i em veus,
has comprovat
que el meu cor és amb tu.
Reserva els malvats,
com anyells, per a l'escorxador,
separa'ls per al dia de la matança!
4 Fins quan la terra ha de portar dol
i s'ha de marcir
tota l'herba del camp?
Bčsties i ocells n'han desaparegut
per la maldat dels qui hi habiten.
Ells diuen:
«Aquest no veu cap on anem!»
5 «Si ja et canses de córrer
amb els soldats d'infanteria,
com podrŕs competir
amb la cavalleria?
Si només et sents segur
en un país tranquil,
quč faries
en el bosc frondós del Jordŕ?
6 És cert, fins i tot els teus germans
i la teva prňpia família t'han traďt
i convoquen gent a la teva esquena.
No te'n fiďs,
encara que et parlin amablement.»
El Senyor abandona el seu país
7 «He abandonat la meva casa,m'he desfet de la meva heretat,
he deixat en mans dels enemics
allň que més estimava.
8 La meva heretat,
com un lleó ferotge,
ha rugit contra mi:
per aixň l'he detestada.
9 La meva heretat és un cau de hienes,
els voltors l'ataquen de tots costats.
Aneu, aplegueu totes les feres,
dueu-les al carnatge!
10 Molts pastors han assolat
la meva vinya
i trepitjat el meu camp.
Han convertit el meu camp preferit
en un desert devastat;
11 l'han deixat fet una desolació,
i ara ell plora, desolat, davant meu.
Tot el país és arrasat
i no hi ha qui en faci cas.
12 Els devastadors han arribat
a tots els tossals del desert,
perquč el Senyor
té una espasa que devora;
d'un cap a l'altre del país
no hi ha pau per a ningú.
13 Sembraven blat,
i han collit espines;
s'han escarrassat sense treure'n profit.
Avergonyiu-vos
de la misčria de collita:
és fruit del gran enuig del Senyor.»
Avís del Senyor als pobles veďns d'Israel
14 «Aixň faig saber jo, el Senyor, a tots els veďns malvats, que viuen a tocar de l'heretat que vaig donar al meu poble d'Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d'enmig d'ells la gent de Judŕ. 15 Perň, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d'ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat. 16 Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: "Per la vida del Senyor", jo els deixaré viure enmig del meu poble. 17 Perň si alguna d'aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l'arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)