Jonàs 4 — BCI — Biblija.net

← Anterior Jonàs 4

1 2 3 4

Misericňrdia de Déu i indignació de Jonŕs

¹ Jonŕs s'ho va prendre molt malament. Tot enfurismat, ² va pregar així al Senyor: --Ah, Senyor, és ben bé aixň el que temia quan encara era al meu país. Per aixň em vaig afanyar a fugir a Tarsis. Sabia que ets un Déu compassiu i benigne, lent per al cŕstig i ric en l'amor, i que es desdiu de fer el mal. ³ I ara, t'ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure! ⁴ El Senyor li va respondre: --żEt sembla bé d'enfurismar-te d'aquesta manera? ⁵ Jonŕs va sortir de la ciutat en direcció a llevant. Es va fer una cabana i s'estava allí, a l'ombra de la cabana, per veure quč passaria a la ciutat. ⁶ El Senyor-Déu va fer créixer, per damunt de Jonŕs, una carbassera que li fes ombra sobre el cap i li calmés el mal humor. Jonŕs se n'alegrŕ molt. ⁷ Perň l'endemŕ, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar. ⁸ Després, quan va sortir el sol, Déu enviŕ un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonŕs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» ⁹ Llavors Déu va preguntar a Jonŕs: --żEt sembla bé d'enfurismar-te així per una carbassera? Jonŕs va respondre: --Em sembla molt bé d'enfurismar-me. Més encara: morir, voldria! ¹⁰ El Senyor va dir: --Aquesta carbassera no t'ha donat cap feina, ni ets tu qui l'ha feta créixer: en una nit ha brotat i en una nit s'ha marcit. I mira com te'n planys! ¹¹ żI jo no havia de plŕnyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal, a més de tant de bestiar?

← Anterior