Multiplicació dels pans
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Lc 9,10-17)
1 Després d'aixň, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquč veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. 3 Jesús pujŕ a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. 5 Llavors Jesús alçŕ els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip: --On comprarem pa perquč puguin menjar tots aquests? 6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquč ja sabia quč volia fer. 7 Felip li va respondre: --Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. 8 Un dels deixebles, Andreu, el germŕ de Simó Pere, li diu: 9 --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; perň quč és aixň per a tanta gent? 10 Jesús digué: --Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de grŕcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: --Recolliu els bocins que han sobrat, perquč no es perdi res. 13 Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat. 14 Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir: --Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. 15 Jesús s'adonŕ que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirŕ altra vegada tot sol a la muntanya.Jesús camina sobre l'aigua
16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac 17 i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l'altra riba. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells; 18 a més, com que el vent bufava fort, el llac s'anava encrespant. 19 Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s'acostava a la barca caminant sobre l'aigua, i es van esglaiar. 20 Ell els diu: --Sóc jo, no tingueu por. 21 Volien fer-lo pujar a la barca, perň tot seguit la barca tocŕ terra al lloc on anaven.Jesús, el pa de vida
22 L'endemŕ, la gent encara era a l'altra banda del llac. Llavors s'adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n'havien anat tots sols. 23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l'indret on havien menjat després que el Senyor digués l'acció de grŕcies. 24 Així, doncs, quan la gent s'adonŕ que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: --Rabí, quan has arribat? 26 Jesús prengué la paraula i els digué: --Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquč heu vist senyals prodigiosos, sinó perquč heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Perň no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarŕ aquest aliment, perquč Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell. 28 Ells li preguntaren: --Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu? 29 Jesús els respongué: --L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat. 30 Li replicaren: --I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquč el vegem i et creguem? Quč pots fer? 31 Els nostres pares van menjar el mannŕ en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donŕ pa del cel per aliment. 32 Llavors Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: no és Moisčs qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autčntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. 34 Ells li demanen: --Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest. 35 Jesús els diu: --Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarŕ fam i qui creu en mi no tindrŕ mai set. 36 Perň ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. 37 Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, 38 perquč no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. 39 I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allň que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40 Perquč aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia. 41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquč havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», 42 i es preguntaven: --Aquest, żno és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, żi ara diu que ha baixat del cel? 43 Jesús els digué: --No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruďts per Déu.Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. 47 Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannŕ en el desert, perň van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquč el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurŕ per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: --Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? 53 Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, estŕ en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc grŕcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran grŕcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, perň els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. 59 Tot aixň, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.Reaccions dels deixebles
60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir: --Aquest llenguatge és molt dur. żQui és capaç d'acceptar-lo? 61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot aixň, els digué: --Aixň us escandalitza? 62 Doncs quč direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? 63 És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64 Perň entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen. Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. 65 I afegí: --Per aixň us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare. 66 Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. 67 Llavors Jesús digué als Dotze: --żTambé vosaltres em voleu deixar? 68 Simó Pere li respongué: --Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, 69 i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu. 70 Jesús els digué: --żNo us vaig escollir tots dotze? I un de vosaltres és un diable! 71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l'havia de trair.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)