3 Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: --Qui busqueu? 5 Li respongueren: --Jesús de Natzaret. Els diu: --Sóc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traďa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornŕ a preguntar-los: --Qui busqueu? Li digueren: --Jesús de Natzaret. 8 Ell respongué: --Ja us he dit que sóc jo. Perň si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin. 9 S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol.» 10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallŕ l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere: --Guarda't l'espasa a la beina; żno he de beure la copa que el Pare m'ha donat? Jesús davant d'Annŕs i de Caifŕs. Negacions de Pere
(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,