← Anterior
Joel 4
Déu jutja els pobles
1 "En aquells dies, en aquell temps,restabliré Judŕ i Jerusalem.
2 Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;
allŕ les jutjaré
pel que han fet contra Israel,
el meu poble, la meva heretat:
l'han dispersat per totes les nacions,
s'han repartit el meu país,
3 s'han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.
4 Quč pretendreu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?
De quč voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!
5 M'heu robat la plata i l'or,
heu dut als vostres temples
el millor dels meus tresors.
6 Heu venut als grecs
els habitants de Judŕ i Jerusalem,
els heu allunyat de la seva pŕtria.
7 Perň jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:
8 vendré els vostres fills
i les vostres filles
a la gent de Judŕ,
i ells els revendran als sabites,
una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu."
Batalla final i gran promesa
9 Feu una crida a les nacions:"Proclameu la guerra santa,
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.
10 De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.
Que l'inútil digui: "Sóc un valent."
11 Correu, veniu, pobles veďns,
concentreu-vos aquí."
I tu, Senyor,
fes-hi acudir els teus valents!
12 El Senyor diu:
"Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allŕ m'asseuré per jutjar
tots els pobles veďns.
13 Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raďm,
que el cup n'és ple:
les tines sobreďxen.
És enorme, la maldat dels pobles!
14 Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentčncia;
perquč a la vall de la Sentčncia
ja arriba el dia del Senyor.
15 El sol i la lluna s'enfosqueixen,
els estels perden l'esclat.
16 El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s'estremeixen,
perň el Senyor
és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d'Israel.
17 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,
el vostre Déu,
jo que habito a Sió,
la meva muntanya santa.
Jerusalem serŕ una ciutat santa,
i els estrangers
no la profanaran mai més.
18 "Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s'escolaran pels turons;
tots els rierols de Judŕ
portaran aigua.
Del temple del Senyor
en naixerŕ una font
que regarŕ la vall de Xitim.
19 Egipte es tornarŕ una terra erma,
i Edom, una estepa deserta,
per les violčncies comeses
contra Judŕ,
per la sang innocent
vessada al país.
20 Perň Judŕ i Jerusalem
seran habitats per sempre,
21 i als qui han vessat la seva sang
no els deixaré sense cŕstig.
Jo, el Senyor, residiré a Sió."
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)