1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Segon discurs d'Elihú
1 Elihú va continuar parlant i digué:Job no sap el que es diu
2 Escolteu, savis, les meves paraules,pareu l'orella, homes doctes!
3 L'oďda distingeix les paraules,
com el paladar assaboreix el menjar.
4 Escollim, doncs, el que és just per a nosaltres,
reconeguem entre nosaltres el que estŕ bé!
5 Job ha dit: «Jo sóc just,
perň Déu em nega la justícia,
6 i si la hi reclamo, passo per mentider.
Estic ferit de mort sense haver pecat.»
7 I vosaltres dieu:
«Quina mena d'home és Job?
Es beu la burla com l'aigua.
8 S'ajunta amb els malfactors
i camina amb els impius,
9 perquč diu: No hi guanya res un home
de cercar el seu goig en Déu.»
La justícia del Totpoderós
10 Escolteu-me, doncs, homes de seny:Lluny de Déu obrar amb maldat!
Lluny del Totpoderós la injustícia!
11 Déu paga a cadascú segons les seves obres,
el fa anar pel camí que s'ha triat.
12 Certament, Déu no fa el mal,
el Totpoderós no viola mai el dret.
13 żÉs que algú li ha confiat la terra?
Qui, sinó ell, ha establert el món sencer?
14 Si Déu només pensés en ell mateix
i es reservés el seu buf i el seu alč,
15 tots els vivents expirarien alhora,
els humans tornarien a la pols.
16 Si tens coneixement, escolta aixň,
para l'orella a les meves paraules:
17 żPodria governar un enemic del dret?
żGoses, doncs, condemnar el Just, el Poderós?
18 Ell que diu a un rei: «Malvat!»,
i als grans senyors: «Criminals!»,
19 no té preferčncies pels nobles,
ni fa passar el ric davant el pobre;
perquč tots són obra de les seves mans.
20 Aquells moren de sobte, a mitjanit.
El poble es revolta i ells desapareixen:
un tirŕ s'elimina sense gaire esforç.
21 Déu escruta el camí de l'home,
observa tots els seus passos.
22 No hi ha fosca ni tenebra
on pugui amagar-se el malfactor.
23 Déu no necessita gaire temps
perquč l'home comparegui al seu judici.
24 Sense indagar, esmicola els poderosos
i en posa d'altres al seu lloc.
25 Com que coneix les seves obres,
els capgira i els esclafa en una nit.
26 Els castiga a cops de verga,
com malfactors, a la vista de tothom,
27 perquč van deixar la seva companyia,
van ignorar els seus camins
28 i han fet que arribi a ell el clam dels pobres.
I ell escolta el clam dels oprimits!
29 żQui pot blasmar el silenci de Déu?
żQui pot adonar-se si s'amaga?
Quč poden fer homes i pobles
30 si els posa al tron un impiu
dels qui embauquen la gent?
Job és un rebel
31 Perň si algú diu a Déu:«Sofreixo el meu cŕstig, no pecaré més;
32 ensenya'm tot allň que no puc veure;
si he comčs el mal, no hi tornaré»,
33 ża tu et sembla que Déu l'ha de castigar?
Ja ho sé, que n'estŕs tip!
Perň ets tu qui decideixes, i no jo!
Digues, almenys, quč en penses!
34 Els savis que m'escoltin
i la gent de seny em diran:
35 «Job no sap el que es diu,
parla sense solta ni volta.
36 L'hem d'examinar a fons,
perquč replica com un descregut.
37 S'entesta en el seu pecat
i l'escampa entre nosaltres:
no para de girar-se contra Déu.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)