Setč poema de Job

1 Job va replicar:

Jo dic que l'impiu s'ho passa bé

2 Si em volguéssiu escoltar d'una vegada,
rebria de part vostra el millor consol!
3 Tingueu pacičncia mentre parlo,
i després ja us en podreu riure.
4 żÉs que em queixo d'algun home?
Per quč, doncs, no hauria de perdre la pacičncia?
5 Presteu-me atenció i us esgarrifareu;
quedareu muts, amb la boca tancada.
6 Quan hi penso, m'esborrono,
m'agafen tremolins per tot el cos.
7 Per quč els impius continuen vivint
i envelleixen augmentant la força i el poder?
8 Veuen créixer segurs els seus fills
i contemplen els seus néts.
9 Cap temença no desfŕ la pau de casa seva,
la vara de Déu no els toca mai.
10 Els seus toros són sempre fecunds,
les seves vaques no perden mai les cries.
11 Els seus fills corren com anyells,
els seus infants juguen satisfets.
12 Toquen la lira i el tamborí,
s'alegren al so de la flauta,
13 frueixen alegrement dels seus dies
i davallen en pau al país dels morts.
14 Han dit a Déu: «Deixa'ns en pau!
No ens interessa cončixer els teus camins!
15 Per quč hem de servir el Totpoderós?
Quč en traurem d'invocar-lo?»
16 Perň els impius no són pas amos de la seva felicitat,
i jo no puc acceptar les seves raons!
17 Tanmateix, żquan s'apaga la llŕntia de l'impiu
i li cau al damunt la desgrŕcia?
żQuan li fa sentir Déu el seu enuig?
18 żÉs potser com la palla davant el vent
o com el boll a cavall de l'huracŕ?
19 żO és que Déu castigarŕ els fills de l'impiu?
És ell, el culpable, qui mereix l'escarment!
20 Que vegi ell mateix el seu fracŕs
i tasti la indignació del Totpoderós!
21 Quč li importa el que passi després d'ell
quan s'hagin acabat els seus dies?
22 żQui pot donar lliçons a Déu,
a aquell qui judica en les altures?
23 L'un mor en plena salut,
ben tranquil, sense neguits,
24 amb el ventre tot llustrós
i amb el moll dels ossos tendre.
25 I l'altre mor amargat,
sense tastar mai el goig.
26 Ara jeuen plegats a la pols,
tots dos revestits de cucs.
27 Conec les vostres opinions,
els parers que manteniu sobre el meu cas.
28 Dieu: «On és la casa del tirŕ?
On és l'habitatge dels impius?»
29 Per quč no ho pregunteu als vianants?
Estaríeu al corrent del que conten:
30 el malvat s'escapa del desastre
i queda estalvi el dia del cŕstig.
31 żQui li tira en cara la conducta?
żQui li passa comptes dels seus actes?
32 Ve l'hora que el porten al sepulcre
i fan vetlla al voltant de la seva tomba:
33 fins la terra l'acull amb suavitat!
Els qui l'acompanyen en l'enterrament
no es poden ni comptar.
34 És absurd que em vulgueu consolar.
Els vostres arguments són fal·laços!