← Anterior Isaïes 40 Siguiente →

Segona part (40-55)

Déu consola el seu poble

1 «Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
2 «Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.»
3 Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta per al nostre Déu.
4 S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serŕ una plana,
i la serralada, una ampla vall.
5 Llavors apareixerŕ
la glňria del Senyor,
i tothom veurŕ alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»
6 Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels prats:
7 l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alč del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
8 L'herba s'asseca i la flor es marceix,
perň la paraula del nostre Déu
dura per sempre.»
9 Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judŕ:
«Aquí teniu el vostre Déu!
10 El Senyor, Déu sobirŕ,
arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L'acompanya el fruit
de la seva victňria,
el precedeixen els seus trofeus.
11 Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»

El Creador, sobirŕ del món

12 Qui ha mesurat amb la mŕ
tota l'aigua del món?
Qui ha apamat el cel?
Qui ha fet cabre en una mesura
tota la pols de la terra?
Qui ha pesat amb les balances
les muntanyes i els turons?
13 Qui pot abastar l'esperit del Senyor?
Qui podrŕ suggerir-li bons consells?
14 De qui necessita parers
per a saber si obra amb encert?
Qui li pot ensenyar el coneixement
o li pot fer veure com ha d'obrar?
15 Les nacions són per a ell
com una gota
que s'escorre d'un poal,
valen tant com grans de pols
a la balança.
Els qui viuen lluny, a les illes,
no pesen més que un tel.
16 Amb tot el Líban no en té prou
per a encendre foc,
ni els seus animals li bastarien
per a un holocaust.
17 Davant d'ell els pobles són no res,
no compten més
que el caos o la buidor.
18 Amb qui voleu comparar Déu?
Quina imatge se li pot assemblar?
19 Un ídol? L'ha fos un artesŕ,
un orfebre el recobreix d'or
i l'adorna amb filigranes de plata.
20 El qui no és prou ric
per a despeses com aquesta,
en té prou d'escollir un tronc
que no es podreixi
i cercar un bon escultor
que li faci un ídol que s'aguanti.
21 żNo ho sabeu, no ho heu sentit,
no ha estat anunciat des del principi,
no heu entčs com se sosté la terra?
22 És grŕcies al qui té el tron
sobre la volta del cel.
Els homes, des d'allí,
semblen formigues.
Ell ha estčs el cel com tela fina,
l'ha desplegat
com una tenda on habitar.
23 Redueix a no res els amos del món,
aniquila els poderosos de la terra:
24 a penes els planten,
a penes els sembren,
a penes rebroten les soques tallades,
que ell hi bufa al damunt i s'assequen,
i la terbolina se'ls emporta
com la palla.
25 Diu el Déu sant:
«A qui em compararíeu
que fos com jo?»
26 Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força
i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
27 Poble de Jacob, per quč parleu així?
Per quč dieu, gent d'Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu
ignora la vostra causa?
28 Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligčncia.
29 Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
30 Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers
ensopeguen i cauen;
31 perň els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les ŕguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.