1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Malaltia i guarició d'Ezequies
(2Re 20,1-11)
1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaďes, fill d'Amós, el va anar a veure i li digué: --Aixň et fa saber el Senyor: "Prepara-ho tot, perquč ben aviat morirŕs; la teva vida s'acaba." 2 Llavors Ezequies es girŕ de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregŕria: 3 --Ah, Senyor, recorda que m'he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t'he complagut fent el bé. I va esclatar en un gran plor. 4 Aleshores el Senyor va manar a Isaďes 5 que tornés a veure Ezequies i li digués: --Aixň diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: "He escoltat la teva pregŕria i he vist les teves llŕgrimes. Doncs bé, allargaré quinze anys la teva vida. 6 A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d'Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat. 7 Jo, el Senyor, et donaré aquest senyal per assegurar-te que compliré el que he promčs: 8 Mira, faré recular deu graons l'ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d'Acaz." I el sol tornŕ enrere dels deu graons que havia baixat.Cŕntic d'Ezequies
9 Cŕntic del rei de Judŕ, Ezequies, després d'haver-se guarit de la seva malaltia:10 «Jo pensava: "A la meitat de la vida
me n'he d'anar;
m'envien a les portes
del país dels morts,
privat dels anys que em quedaven."
11 Pensava: "No veuré més el Senyor
a la terra dels vivents,
no contemplaré ningú més
d'aquest món fugisser."
12 Em desfan l'habitatge i se l'emporten
com una tenda de pastors.
He cabdellat, com un teixidor,
la meva vida,
i ell em talla l'ordit:
en un sol dia, Senyor,
farŕs que m'acabi.
13 Veig que, abans de demŕ,
ell trencarŕ com un lleó
tots els meus ossos:
en un sol dia, Senyor,
farŕs que m'acabi.
14 Xerrotejant com l'oreneta,
parrupant com els coloms,
es consumeixen els meus ulls
mirant al cel.
Senyor, estic atrapat,
sigues el meu fiador!
15 »Perň, per quč li dic aixň,
si ell ja ha parlat i és cosa feta?
Tot i l'amargor de la meva ŕnima,
continuaré caminant
els anys que em falten.
16 Senyor, els homes viuen
grŕcies a les teves paraules.
Per aixň em mantinc amb vida:
tu em guareixes i em fas viure.
17 Ara la meva amargor
s'ha tornat salut.
Tu, que estimes la meva vida,
l'has salvada de la fossa de la mort,
perquč has llançat darrere teu
tots els meus pecats.
18 La mort no et donaria grŕcies,
no et lloaria la terra dels morts;
els qui baixen a la tomba
ja no esperen en la teva fidelitat.
19 Els vius són els qui et donen grŕcies,
com jo faig avui.
Els pares fan cončixer als seus fills
la teva fidelitat.
20 Tu, Senyor, m'has salvat,
i nosaltres farem ressonar les arpes
tots els dies de la nostra vida
al temple del Senyor.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)