1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Apocalipsi d'Isaďes
El judici de Déu sobre tota la terra
1 El Senyor devastarŕ la terrai l'assolarŕ,
capgirarŕ tot el món
i en dispersarŕ els habitants.
2 Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l'amo i l'esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.
3 La terra serŕ del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix
ha dictat aquesta sentčncia.
4 La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen.
5 La gent ha profanat
la terra on habita:
ha desobeďt les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l'aliança eterna.
6 Per aixň la maledicció
devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per aixň minven els qui l'habiten,
ja hi queda poca gent.
7 El most s'ha perdut,
s'han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions
ara gemeguen.
8 L'alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors
s'han acabat;
han emmudit les cítares joioses.
9 No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga
la beguda.
10 La ciutat, deserta, és una ruďna,
les cases tenen obstruďda l'entrada.
11 Pels carrers la gent s'exclama
perquč no hi ha vi,
s'han eclipsat les festes,
l'alegria ha abandonat el país.
12 Dins la ciutat
només hi ha desolació;
les seves portes, estellades,
són una ruďna.
13 En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l'olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema.
Una alegria precipitada
14 Alguns cridaran d'alegriaaclamant la majestat del Senyor:
«Lloeu-lo des de ponent,
15 des de llevant doneu glňria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d'Israel,
a les illes llunyanes de la mar.
16 De l'extrem de la terra
hem sentit cantar:
Glňria al Déu just!»
Perň jo dic:
«Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traďdors traeixen,
els traďdors no paren de trair.»
17 El pŕnic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de la terra.
18 Qui fugi dels crits de pŕnic
caurŕ dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s'enredarŕ a les malles del filat.
Les comportes del cel s'han obert
i els fonaments de la terra tremolen.
19 La terra s'esquerda,
s'esberla la terra,
tremola sencera;
20 fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca.
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s'aixecarŕ mai més.
21 Aquell dia,
el Senyor demanarŕ comptes,
allŕ dalt, a l'estol dels astres,
i aquí baix, als reis de la terra.
22 Els amuntegaran,
encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després
els judicaran.
23 La lluna es retirarŕ avergonyida,
el sol s'amagarŕ ple de confusió,
quan el Senyor de l'univers
vindrŕ a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem.
La seva glňria es manifestarŕ
als seus ancians.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)