Isaïes 1
Siguiente →
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Primera part (1-39)
Introducció
Títol
1 Missatges sobre Judŕ i Jerusalem revelats a Isaďes, fill d'Amós, en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judŕ.Déu acusa Israel de rebel·lió
2 Escolta, cel!Estigues atenta, terra!
El Senyor parla:
«He criat fills i els he ennoblit,
perň ells s'han revoltat contra mi.
3 Un bou coneix el seu propietari,
i un ase, l'estable del seu amo,
perň a mi, Israel no em coneix,
el meu poble m'ignora.»
4 Ai, nació pecadora,
poble carregat de culpes,
raça de malvats, fills corruptes!
Han abandonat el Senyor,
han menyspreat el Sant d'Israel,
s'hi han girat d'esquena!
5 On us pegaran encara
si persistiu en la rebel·lió?
Tots teniu nafrat el cap
i extenuat el cor.
6 De cap a peus no hi ha res de sa:
tot són cops, morats
i ferides obertes,
que no han estat netejades
ni embenades
ni amorosides amb oli.
7 El vostre país és un desert,
les ciutats estan cremades.
Davant vostre els estrangers
us devoren els conreus.
Tot ha quedat desolat,
com les ciutats depravades
que foren destruďdes.
8 La ciutat de Sió ha romŕs
com una cabana en una vinya,
com una barraca en un cogombrar,
com una vila assetjada.
9 Si el Senyor de l'univers
no ens hagués deixat
algun supervivent,
seríem com Sodoma,
ens assemblaríem a Gomorra.
No hi ha culte sense justícia
10 Escolteu la paraula del Senyor,prohoms de Sodoma!
Estigues atent a l'advertčncia
del nostre Déu,
poble de Gomorra!
11 Ell us diu:
«Per quč m'oferiu tants sacrificis?
Estic embafat d'holocaustos de xais
i de greix de moltons;
ja en tinc prou, de sang de vedells,
de bocs i de cabrits!
12 Quan veniu a presentar-vos
davant meu amb els vostres animals,
no feu més que passejar-vos
pels meus atris.
Qui us ha demanat tot aixň?
13 No porteu més ofrenes inútils:
el fum dels sacrificis, el detesto.
No suporto
les festes de la lluna nova,
ni els aplecs sagrats,
ni el repňs del dissabte,
perquč barregeu els maleficis
amb les solemnitats.
14 Els vostres novilunis i celebracions
em fan fŕstic,
són per a mi una cŕrrega,
estic cansat d'aguantar-los.
15 Quan alceu les mans per pregar
em tapo els ulls per no veure-us;
ni que allargasséssiu les oracions,
jo no us escoltaria,
perquč teniu les mans
plenes de sang.
16 Renteu-vos, purifiqueu-vos.
Traieu de davant meu
les vostres accions dolentes,
deixeu de fer el mal,
17 apreneu a fer el bé,
busqueu la justícia,
detureu l'opressor,
defenseu l'orfe,
pledegeu a favor de la viuda.
18 »Veniu després i veurem qui té raó
—diu el Senyor.
Els vostres pecats
són com l'escarlata,
perň podrien ser blancs com la neu;
són vermells com el carmí,
perň podrien ser com la llana,
19 només que volguéssiu escoltar.
Llavors menjaríeu
el bo i millor de la terra.
20 Perň si no voleu i us revolteu,
l'espasa us devorarŕ.
Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
Jerusalem, la ciutat infidel
21 Ah, com s'ha prostituďtla ciutat fidel!
Hi habitava el dret,
s'hi allotjava gent honrada;
perň ara és plena d'assassins.
22 Jerusalem: eres argent de bona llei;
ara brilles i no vals.
Eres un vi selecte,
que ara han aigualit.
23 Els teus governants són uns bandolers,
companys de lladres.
Tots busquen els suborns,
van darrere els obsequis.
No defensen els orfes,
no admeten el plany
que els adrecen les viudes.
24 Per aixň el Senyor,
el sobirŕ de l'univers,
el Poderós d'Israel, afirma:
«No em retindré davant els adversaris;
els meus enemics ho pagaran.
25 Descarregaré la mŕ contra tu,
Jerusalem;
eliminaré les teves escňries,
com fonen la plata per refinar-la.
26 Faré que els teus jutges i consellers
siguin rectes com en temps passats;
t'anomenaran altra vegada
"Ciutat justa", "Ciutat fidel".
27 Sió serŕ rescatada grŕcies al dret,
els seus habitants es convertiran
en virtut de la justícia.
28 Rebels i pecadors
seran desfets tots junts,
desapareixeran
els qui abandonen el Senyor.
29 »Us delíeu pels arbres sagrats,
i en quedareu defraudats;
confiŕveu en els jardins sagrats,
i us sentireu decebuts.
30 Sereu com una alzina esfullada,
com un jardí eixarreďt.
31 El qui anava confiat
serŕ com encenalls,
i les seves obres seran la guspira:
cremarŕ tot plegat,
i no ho apagarŕ ningú.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)