L'acord de Jerusalem
1 Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m'hi vaig emportar també Titus. 2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l'evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. 3 Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. 4 Aixň és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s'havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l'esclavatge. 5 Perň ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l'evangeli. 6 Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m'importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res. 7 Ben al contrari, van veure que Déu m'havia confiat l'evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. 8 Déu mateix, que amb el seu poder va fer de Pere l'apňstol dels circumcisos, va fer també de mi l'apňstol dels pagans. 9 Per aixň, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van recončixer la grŕcia que Déu m'ha concedit i en senyal de comunió ens donaren la mŕ, a Bernabé i a mi, perquč nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. 10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l'interčs.El conflicte d'Antioquia
11 Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m'hi vaig enfrontar obertament, perquč el seu comportament era reprovable: 12 abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els qui eren pagans, perň quan aquells van arribar, ho evitava i se n'apartava, per por dels defensors de la circumcisió. 13 Aleshores els altres jueus també es van comportar hipňcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixŕ arrossegar per aquella dissimulació. 14 Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l'evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?»La fe i les obres de la Llei
15 Nosaltres som jueus de naixement i no d'un llinatge pecador com els altres pobles. 16 Sabem que ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres que mana la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per aixň nosaltres hem cregut en Jesucrist i som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no pot ser just en virtut de les obres que mana la Llei. 17 żPot ser que nosaltres, buscant de ser justos grŕcies a Crist, també acabem essent pecadors? żPot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! 18 De fet, si ara em poso a reconstruir allň que havia destruďt, reconec que abans havia transgredit la Llei. 19 Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. 20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc grŕcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. 21 No vull fer inútil la grŕcia de Déu, ja que, si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort per no res.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)