1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
La vocació de Moisčs (3,1-4,17)
Déu crida Moisčs
1 Moisčs pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllŕ, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. 2 Allí se li va aparčixer l'ŕngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisčs va mirar i veié que la bardissa cremava perň no es consumia. 3 I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: quč ho fa que la bardissa no es consumeixi?» 4 Quan el Senyor va veure que Moisčs s'atansava per mirar, el cridŕ de la bardissa estant: --Moisčs, Moisčs! Ell respongué: --Sóc aquí. 5 Déu li digué: --No t'acostis. Treu-te les sandŕlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 6 I va afegir: --Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Moisčs es va tapar la cara perquč tenia por de mirar Déu. 7 El Senyor li digué: --He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; 8 per aixň he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 9 El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble.El Senyor confia a Moisčs una missió
11 Moisčs digué a Déu: --Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d'Egipte? 12 Déu li va respondre: --Jo sóc amb tu. I perquč vegis que t'envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan haurŕs fet sortir d'Egipte el poble d'Israel, m'adorareu dalt d'aquesta muntanya. 13 Moisčs va dir a Déu: --Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", quč els he de respondre? 14 Llavors Déu digué a Moisčs: --Jo sóc el qui sóc. I afegí: --Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres. 15 Després, Déu va ordenar a Moisčs: --Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions. 16 Vés a reunir els ancians d'Israel i digues-los: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He decidit d'intervenir a favor vostre, perquč he vist com us tracten a Egipte; 17 us trauré de l'opressió d'Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel." 18 Els israelites t'escoltaran, i aleshores tu i els ancians d'Israel anireu a trobar el rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, se'ns ha aparegut; hem d'anar desert enllŕ, a una distŕncia de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu." 19 Ja sé que el rei d'Egipte no us deixarŕ sortir si no és per la força; 20 perň jo intervindré amb el poder de la meva mŕ contra Egipte realitzant enmig d'ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarŕ sortir. 21 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d'anar-vos-en amb les mans buides. 22 Que cada dona israelita demani a les seves veďnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d'or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)