1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
L'aliança del Sinaí (19-24)
El Senyor proposa una aliança
1 El primer dia del tercer mes després de la sortida d'Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. 2 Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampŕ davant la muntanya, 3 i Moisčs va pujar cap a Déu. El Senyor el cridŕ des de la muntanya i li digué: --Parla al casal de Jacob, comunica aixň als fills d'Israel: 4 "Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'ŕguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduďt fins a mi. 5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: 6 sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa." Aixň és el que has de dir als israelites. 7 Moisčs va tornar i convocŕ els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. 8 Tot el poble, unŕnimement, va respondre: --Complirem tot el que ha dit el Senyor. Moisčs va comunicar al Senyor la resposta del poble.Revelació del Senyor a la muntanya
9 El Senyor va dir a Moisčs: --Jo et vindré a trobar enmig d'un núvol espčs, perquč el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre. Quan Moisčs va transmetre al Senyor les paraules del poble, 10 el Senyor li digué: --Vés a trobar el poble. Purifica'ls avui i demŕ i que es rentin també els vestits. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquč el tercer dia el Senyor baixarŕ a la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 Assenyala'ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s'acosti a la muntanya serŕ condemnat a mort. 13 Perň que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya. 14 Moisčs va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits. 15 Moisčs els digué: --Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones. 16 El tercer dia, quan clarejava, va aparčixer dalt la muntanya un núvol espčs; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. 17 Moisčs va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquč el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d'un forn i tota la muntanya s'estremia. 19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisčs parlava i Déu li responia amb la veu del tro. 20 El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d'allŕ va cridar Moisčs, i ell va pujar-hi. 21 El Senyor digué a Moisčs: --Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure'l. Si ho fan, en moriran molts. 22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s'han de purificar, perquč jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los. 23 Moisčs va dir al Senyor: --El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquč tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada. 24 El Senyor li respongué: --Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Perň que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure'm a mi, el Senyor, perquč no els hagi de fulminar. 25 Moisčs va anar cap al poble i els ho comunicŕ.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)