1 Va arribar el mes dotzč, és a dir, el mes d'adar. L'edicte del rei s'havia d'executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Perň va succeir tot el contrari, perquč van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.2 Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l'imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.3 Fins els caps de les províncies, els sŕtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.4 Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquč cada vegada era més influent.5 Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.6 A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,7 -10 entre els quals hi havia els deu fills d'Aman, fill d'Amedata, l'enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adaliŕ, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, perň no van saquejar res.11 Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,12 i va dir a la reina Ester: --A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d'Aman. Quč deuen haver fet a les províncies de l'imperi? Perň demana el que vulguis i t'ho donaré. Digues-me quč més vols encara, i t'ho concediré.13 Ester va respondre: --Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demŕ als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d'avui i que els cadŕvers dels deu fills d'Aman siguin penjats a la forca.14 El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadŕvers dels deu fills d'Aman van ser penjats.15 Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d'adar i mataren tres-cents homes més. Perň no van saquejar res.16 Els altres jueus de les províncies de l'imperi també s'havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Perň no van saquejar res.17 Aixň succeďa el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.18 En canvi, per als jueus de Susa, que s'havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.19 Per aixň els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d'adar celebren una diada de festes i convits i s'obsequien amb regals els uns als altres.
La festa dels Purim
20 Mardoqueu va escriure la relació d'aquests fets i enviŕ cartes als jueus de totes les províncies de l'imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar22 per commemorar que en aquests dies els jueus s'havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l'alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s'havien de celebrar festes i convits i havien d'obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.23 Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar aixň que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit.24 Perquč Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic de tots els jueus, s'havia proposat d'exterminar-los tirant el Pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre'ls i eliminar-los.25 Perň quan el rei se'n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.26 Per aixň aquests dies s'anomenen Purim, del nom de Pur. I per aixň, seguint les instruccions d'aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeďt,27 els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seva descendčncia i tots el qui s'adherissin al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d'acord amb les dates fixades.28 Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerŕ.29 La reina Ester, filla d'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, van confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa dels Purim una segona vegada.30 I enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies de l'imperi de Xerxes augurant-los una pau autčntica31 i instituint la festa dels Purim en els dies fixats, tal com els havien ordenat Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester, i tal com ja s'havien compromčs a complir ells mateixos i els seus descendents en tot el que pertocava als dejunis i als planys.32 Totes aquestes prescripcions d'Ester instituint la festa dels Purim consten en aquest llibre.