Daniel 7 — BCI — Biblija.net

← Anterior Daniel 7 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Les visions de Daniel (7-12)

Les quatre bčsties i el fill de l'home

¹ El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilňnia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut. ² És Daniel mateix qui parla: --Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar, ³ i del mar en sortien quatre bčsties monstruoses, cada una diferent de les altres. ⁴ La primera semblava un lleó amb ales d'ŕguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humŕ. ⁵ La va seguir una segona bčstia semblant a un ós; l'havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: "Vés, atipa't de carn." ⁶ Després d'aquesta, vaig veure una altra bčstia semblant a una pantera amb quatre ales a l'esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder. ⁷ Després d'ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bčstia terrible, espantosa i extraordinŕriament forta. Tenia unes grans dents d'acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes. ⁸ Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolčncia. ⁹ »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un anciŕ carregat d'anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. ¹⁰ Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. ¹¹ Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bčstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc. ¹² Les altres bčsties van ser privades del seu poder, perň els fou concedit d'allargar la vida fins al temps i el moment fixats. ¹³ Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribŕ fins a l'anciŕ carregat d'anys, el van presentar davant d'ell ¹⁴ i li van donar el poder, la glňria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarŕ mai; el seu regne no es desfarŕ. ¹⁵ »A mi, Daniel, se'm va contorbar l'esperit en el meu interior, alarmat per les visions que m'havien passat pel cap, ¹⁶ i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m'aclarís tot aixň. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació: ¹⁷ »--Aquestes quatre bčsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra. ¹⁸ Després el poble sant de l'Altíssim rebrŕ la reialesa i la posseirŕ eternament, pels segles dels segles. ¹⁹ »Aleshores vaig voler saber quč significava la quarta bčstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d'acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. ²⁰ També volia saber quč significaven les deu banyes que la bčstia tenia al cap, i la banya que va sorgir després i en va fer caure tres, que tenia ulls i una boca que parlava amb insolčncia, i fins i tot semblava més grossa que les altres. ²¹ Jo havia vist que aquella banya feia la guerra al poble sant i el vencia, ²² fins que venia aquell anciŕ carregat d'anys, feia justícia als sants de l'Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne. ²³ Ell em va dir: »--La quarta bčstia és el quart imperi que hi haurŕ a la terra, diferent de tots els altres; devorarŕ tota la terra, la trepitjarŕ i l'esmicolarŕ. ²⁴ Les deu banyes són deu reis que se succeiran en aquest regne; després d'ells en pujarŕ un altre, diferent d'ells, que en destronarŕ tres dels altres. ²⁵ Blasfemarŕ contra l'Altíssim, maltractarŕ el seu poble sant i intentarŕ de canviar les festes i la religió. El poble sant de l'Altíssim serŕ posat a les seves mans per un temps, dos temps i la meitat d'un temps. ²⁶ Després el tribunal el judicarŕ i li traurŕ el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment. ²⁷ Llavors la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serŕ donat al poble dels ŕngels sants de l'Altíssim. El seu regne serŕ etern, i tots els sobirans el serviran i l'obeiran. ²⁸ »Fins aquí, la narració. A mi, Daniel, em van alarmar molt els meus pensaments. Vaig perdre els colors de la cara i vaig guardar aquestes coses dins el meu cor.

← Anterior Siguiente →