»Hi havia un arbre
al bell mig de la terra,
un arbre molt gros.
8 L'arbre va créixer i es va fer fort;
la seva alçada arribava al cel
i es veia d'un cap a l'altre de la terra.
9 Tenia un brancatge magnífic,
i els seus fruits eren tan abundosos
que podien nodrir tothom.
Els animals feréstecs s'acollien
a la seva ombra
i els ocells feien niu
a les seves branques.
Tots els vivents
s'alimentaven d'aquell arbre. 10 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants ŕngels vigilants baixava del cel 11 i cridava amb tota la força:
»"Abateu l'arbre i talleu-li el brancatge,
arrenqueu-li les fulles
i escampeu-ne els fruits.
Que les bčsties fugin de sota l'arbre,
i els ocells, de les seves branques.
12 Perň deixeu-li a terra
les arrels amb la soca,
lligada amb cadenes
de ferro i de bronze
enmig de l'herba del camp.
Quedarŕ xop de rosada
i, com les bčsties,
s'alimentarŕ d'herba.
13 En lloc d'un enteniment humŕ
tindrŕ els instints de les bčsties,
fins que hauran passat set anys.
14 Els ŕngels vigilants
han decretat la sentčncia,
els ŕngels sants ho han decidit,
perquč tots els vivents sŕpiguen
que l'Altíssim és l'amo
dels reialmes humans:
els dóna a qui vol,
i enalteix els humils." 15 »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.» El rei va afegir: --Tu, Belteixassar, dóna'm la interpretació d'aquest somni, perquč cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n'ets capaç, perquč tens l'esperit dels déus sants. 16 Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restŕ un moment atňnit, alarmat en el seu interior. Perň el rei va insistir: --Belteixassar, que no t'alarmin el somni i la seva interpretació. Belteixassar va respondre: --Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics! 17 L'arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra, 18 que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s'acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius, 19 ets tu, oh rei. T'has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s'ha estčs d'un cap a l'altre de la terra. 20 »Has vist també, oh rei, que un dels sants ŕngels vigilants baixava del cel i deia: "Abateu l'arbre i destrosseu-lo, perň deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l'herba del camp. Quedarŕ xop de rosada i s'alimentarŕ com les bčsties del camp, fins que hauran passat set anys." 21 »La interpretació, la decisió de l'Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: 22 Et trauran d'enmig dels homes i viurŕs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com els bous i anirŕs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. 23 I l'ordre de deixar les arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serŕ retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l'únic amo. 24 »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva't dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericňrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat. 25 Tot aixň va succeir al rei Nabucodonosor. 26 Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilňnia, 27 el rei va exclamar: --żNo és aquesta la gran Babilňnia que jo he construďt com a residčncia reial? żNo és obra del meu poder, i glňria de la meva magnificčncia? 28 El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia: --A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; 29 et trauran d'enmig dels homes i viurŕs amb els animals feréstecs; t'alimentarŕs d'herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. 30 En aquell mateix instant es va complir la sentčncia donada contra Nabucodonosor: va ser tret d'enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d'ŕguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells. 31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. 32 Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mŕ ni pot demanar-li comptes d'allň que fa.
33 »Vaig recobrar el seny
en aquell mateix moment.
Per a glňria del meu regne,
vaig recobrar també
l'honor i la majestat.
Els meus consellers i els meus nobles
em van reclamar;
vaig ser restablert en el meu regne,
i augmentŕ molt la meva grandesa. 34 »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d'humiliar els homes arrogants.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)