Cohèlet 2 — BCI — Biblija.net

← Anterior Cohèlet 2 Siguiente →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

¹ Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l'alegria, assaboreix el benestar.» Perň vaig veure que també tot aixň és en va: ² les rialles em semblaven una estupidesa, i l'alegria, una cosa sense sentit. ³ Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar grŕcies a la saviesa. Llavors entendria allň que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. ⁴ Vaig emprendre grans obres: em construďa palaus, plantava vinyes, ⁵ feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d'arbres fruiters; ⁶ feia excavar basses per a regar les plantades d'arbres joves. ⁷ Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d'ovelles en posseďa més que tots els qui m'havien precedit a Jerusalem. ⁸ Vaig amuntegar plata i or, i tresors d'altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allň que fa la delícia dels homes: un estol de concubines. ⁹ Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m'havien precedit a Jerusalem. I, amb tot aixň, conservava la meva saviesa. ¹⁰ Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n'estava content. ¹¹ Perň, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball. ¹² Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que estŕ establert. ¹³ I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
¹⁴ «El savi té ulls a la cara,
el neci camina a les fosques.» Perň també em vaig adonar que l'un i l'altre tenen el mateix destí. ¹⁵ Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serŕ també la meva; quč en trec d'haver estat tan savi?» I concloďa que també tot aixň és en va. ¹⁶ Perquč el savi morirŕ igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del savi, com del neci, no en perdurarŕ pas el record. ¹⁷ Per aixň vaig avorrir la vida, perquč vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil. ¹⁸ Vaig detestar tots els treballs amb quč m'havia afanyat durant la vida, ja que n'hauré de deixar el fruit a l'home que em succeirŕ. ¹⁹ I qui pot dir si serŕ savi o neci? Tanmateix, disposarŕ de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot aixň és en va. ²⁰ Així, doncs, em vaig desanimar veient com m'havia escarrassat durant tota la vida. ²¹ Pensava que un home s'esforça a treballar amb saviesa, traça i eficŕcia, per haver-ho de donar tot en herčncia a un altre que no s'hi ha esforçat gens. També tot aixň és en va, i és una gran injustícia. ²² Perquč, de fet, quč li queda a l'home de tots els treballs i de tot l'esforç amb quč s'afanya sota el sol? ²³ De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot aixň és en va. ²⁴ Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l'home mateix, sinó que és un do de Déu. ²⁵ Perquč, żqui pot menjar i qui pot fruir si aixň no li arriba de Déu? ²⁶ Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l'home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l'ŕnsia de recollir i emmagatzemar tot allň que després donarŕ al qui és agradable als seus ulls. Tot aixň també és en va i afany inútil.

← Anterior Siguiente →