2a Timoteu 1 — BCI — Biblija.net

2a Timoteu 1 Siguiente →

1 2 3 4

Preliminars (1)

Salutació

¹ Pau, apňstol de Jesucrist per voler de Déu, enviat a anunciar la promesa de la vida que ve per Jesucrist, ² a Timoteu, fill estimat. Et desitjo la grŕcia, la misericňrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.

Acció de grŕcies i exhortació

³ Dono grŕcies a Déu, a qui reto culte amb conscičncia neta com els meus avantpassats, i et recordo constantment, nit i dia, en les meves oracions. ⁴ Tinc presents les teves llŕgrimes i desitjo vivament de veure't i omplir-me d'aquest goig. ⁵ Faig memňria de la teva fe sincera, que ja tenien la teva ŕvia Lois i la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n'estic segur. ⁶ Per aixň et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans. ⁷ Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. ⁸ Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t'avergonyeixis de mi, presoner per causa d'ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l'evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. ⁹ Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva prňpia decisió i per la grŕcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. ¹⁰ Aquesta grŕcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituďt la mort i, per mitjŕ de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat. ¹¹ Jo he estat fet herald, apňstol i mestre d'aquest evangeli. ¹² Per aixň suporto aquests sofriments, i no me n'avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat. ¹³ Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor en Jesucrist. ¹⁴ Guarda el valuós tresor de la fe, amb l'ajut de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.

Situació de Pau

¹⁵ Ja saps que m'han abandonat tots els de l'Ŕsia, fins i tot Fígel i Hermňgenes. ¹⁶ Perň que el Senyor mostri el seu amor als de la casa d'Onesífor, que m'ha confortat sovint i no s'ha avergonyit de les meves cadenes; ¹⁷ ben al contrari, quan va arribar a Roma em va buscar amb tot l'interčs fins a trobar-me. ¹⁸ Que el Senyor li concedeixi de trobar misericňrdia el darrer dia prop de Déu. Els serveis que ell em va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.