Fugida d'Elies a la muntanya de l'Horeb
1 Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. 2 Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: --Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demŕ en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d'ells! 3 Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judŕ, va deixar-hi el seu criat 4 i ell continuŕ desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitŕria i demanava la mort amb aquestes paraules: --Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares. 5 Es va ajeure i s'adormí sota aquella ginestera. Perň, mentre dormia, un ŕngel el va tocar i li digué: --Aixeca't i menja. 6 Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d'aigua. Va menjar, va beure i s'ajagué de bell nou. 7 L'ŕngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué: --Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu. 8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d'aquell aliment, caminŕ quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l'Horeb. 9 En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntŕ: --Quč hi fas, aquí, Elies? 10 Ell respongué: --Estic encčs de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 11 El Senyor li digué: --Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. Aleshores s'aixecŕ de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, perň en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrčmol, perň el Senyor tampoc no era en el terratrčmol. 12 Després del terratrčmol va arribar foc, perň el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. 13 En sentir-lo, Elies es tapŕ la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedŕ dret a l'entrada. Llavors una veu li digué: --Quč hi fas, aquí, Elies? 14 Ell va respondre: --Estic encčs de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 15 El Senyor li va dir: --Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. 16 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d'Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d'Abel-Meholŕ, com a profeta successor teu. 17 El qui s'escapi de l'espasa d'Hazael, el farŕ morir Jehú; i el qui s'escapi de l'espasa de Jehú, el farŕ morir Eliseu. 18 Perň jo deixaré a Israel una resta de set mil homes: tots els genolls que no s'han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l'han besat.Elies crida Eliseu a seguir-lo
19 Elies se'n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passŕ pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. 20 Eliseu deixŕ els bous, va córrer darrere d'Elies i li digué: --Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré. Elies li va respondre: --Vés! Torna-te'n! A quč t'obligo jo? 21 Eliseu se'n tornŕ de darrere d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolŕ i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidŕ tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedŕ al seu servei.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)