← Anterior 1r Macabeus 15 Siguiente →
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Antíoc VII Sideta reconeix Simó

1 Antíoc, fill del rei Demetri, enviŕ a Simó, sacerdot i cap dels jueus, i a tota la nació jueva, una carta des de les illes gregues. 2 La carta era redactada en aquests termes: «El rei Antíoc saluda Simó, el gran sacerdot i cap dels jueus, i tota la nació. 3 Com que alguns homes que són la pesta s'han apoderat del regne dels nostres pares, jo vull fer valer els meus drets sobre aquest regne perquč torni a ser el que era abans. He reclutat nombroses tropes i he equipat naus de guerra. 4 Estic decidit a desembarcar al nostre país i venjar-me dels qui l'han destruďt i han assolat tantes ciutats del meu reialme. 5 Ara, doncs, et confirmo totes les exempcions tributŕries que t'han acordat els reis antecessors meus. Confirmo també els altres favors que t'han concedit. 6 T'autoritzo a encunyar moneda prňpia de curs legal en el teu país. 7 Jerusalem i el seu temple seran lliures. Queden teves totes les armes que has fabricat i les fortaleses que has construďt i que ara ocupes. 8 Tots els deutes actuals o futurs amb el tresor reial et són condonats des d'ara i per sempre. 9 I quan haurem recuperat el tron, et cobrirem d'honors a tu, la teva nació i el temple, i la vostra fama s'escamparŕ per tota la terra.»

Antíoc VII assetja Trifó a Dor

10 L'any cent setanta-quatre, Antíoc s'embarcŕ cap al país dels seus pares. Tot l'exčrcit se li va unir, llevat d'uns pocs que van donar suport a Trifó. 11 Antíoc es posŕ a perseguir-lo i Trifó es refugiŕ a Dor, ciutat de la costa, 12 conscient que les desgrŕcies se li anaven acumulant, ara que l'havien abandonat les seves tropes. 13 Antíoc va acampar prop de Dor amb cent vint mil soldats d'infanteria i vuit mil de cavalleria. 14 I posŕ setge a la ciutat mentre les naus la bloquejaven per mar. Així la tenia encerclada per mar i per terra i no deixava entrar ni sortir ningú.

Carta dels romans a favor dels jueus

15 Mentrestant, tornaren de Roma Numeni i els qui l'acompanyaven, amb cartes adreçades als reis dels diversos paďsos. Eren redactades en aquests termes: 16 «Lluci, cňnsol de Roma, saluda el rei Ptolemeu. 17 Els ambaixadors dels jueus, els nostres amics i aliats, han vingut aquí enviats pel gran sacerdot Simó i el poble jueu per renovar l'anterior tractat d'amistat i aliança. 18 Han portat, a més, un escut d'or, que tenia un valor equivalent a uns quatre-cents quilos de plata. 19 Per aixň hem decidit d'escriure als reis dels diversos paďsos per demanar-los que no busquin de fer-los cap mal, que no els ataquin ni a ells ni les seves ciutats ni el seu territori i que no s'aliďn tampoc amb els qui els combatin. 20 Hem accedit també a acceptar-los l'escut. 21 Si teniu entre vosaltres gent indesitjable que s'han escapat del territori jueu per refugiar-se en el vostre país, poseu-los en mans del gran sacerdot Simó perquč els castigui segons la llei jueva.» 22 La mateixa carta va ser adreçada al rei Demetri, a Ŕtal, a Ariŕrates, a Ŕrsaces, 23 i als indrets següents: Sŕmpsaces, Esparta, Delos, Mindos, Sició, Cŕria, Samos, Pamfília, Lícia, Halicarnŕs, Rodes, Faselis, Cos, Side, Arvad, Gortina, Cnidos, Xipre i Cirene. 24 Una cňpia de la carta fou també adreçada al gran sacerdot Simó.

Antíoc VII contra Simó

25 Antíoc, mentrestant, assetjava encara la ciutat de Dor llançant-hi sense parar els seus soldats i construint mŕquines de guerra. Trifó estava bloquejat: era impossible d'entrar a Dor o de sortir-ne. 26 Per tal d'ajudar Antíoc, Simó posŕ a la seva disposició dos mil homes escollits, i també plata, or i molt material. 27 Perň Antíoc es negŕ a acceptar-ho. Més encara, va revocar tots els acords que havia fet anteriorment amb Simó i el tractŕ com a enemic. 28 Antíoc va enviar-li Atenobi, un dels amics del rei, per entrevistar-se amb Simó i dir-li: «Vosaltres ocupeu Jafa, Gučzer i la ciutadella de Jerusalem, ciutats del meu regne, 29 i n'heu devastat el territori. Heu causat grans desastres al país i us heu fet amos de molts indrets del meu reialme. 30 Ara, doncs, torneu-me les ciutats que heu conquerit i els impostos dels indrets que heu sotmčs fora de les fronteres de Judea. 31 O bé, si així ho desitgeu, pagueu per elles una indemnització de deu mil quilos de plata i uns altres onze mil quilos per les destrosses que heu fet i pels impostos que deveu d'aquelles ciutats. En cas contrari vindrem a fer-vos la guerra.» 32 Llavors Atenobi, amic del rei, es va presentar a Jerusalem. Amb gran sorpresa va contemplar la magnificčncia que envoltava Simó i la sala de recepcions amb vaixelles d'or i de plata i tot el parament. Quan va comunicar a Simó el missatge del rei, 33 ell li va respondre: --Nosaltres no hem ocupat cap territori estranger ni ens hem apoderat dels béns d'altri. No hem fet més que recobrar l'heretat dels nostres pares, la que durant un cert temps, injustament, va estar en mans dels nostres enemics. 34 Hem aprofitat, doncs, l'ocasió de recuperar l'heretat dels nostres pares. 35 Ara ens reclames Jafa i Gučzer: els habitants d'aquestes dues ciutats no paraven de causar desastres al nostre poble i al nostre territori. Per elles estem disposats a pagar dos mil quilos de plata. Atenobi no va replicar ni un mot, 36 perň se'n tornŕ cap al rei fet una fúria i l'informŕ de la resposta de Simó, de la magnificčncia amb quč vivia i de tot el que havia vist. El rei s'enfurismŕ terriblement.

Invasió de Judea

37 Trifó fugí per mar a Ortňsia. 38 El rei Antíoc nomenŕ Cendebeu governador general de la regió del litoral i li confiŕ forces d'infanteria i de cavalleria, 39 amb l'ordre d'instal·lar el campament davant mateix de Judea, reconstruir Cedron, fortificant-ne les portes, i hostilitzar els jueus. El rei, mentrestant, es llançaria a perseguir Trifó. 40 Cendebeu es presentŕ a Jŕmnia i començŕ a provocar el poble jueu envaint Judea, fent-hi captius i matant-hi gent. 41 Reconstruí, doncs, Cedron i va destacar-hi cavalleria i tropes, per fer sortides i incursions pels camins de Judea, com havia ordenat el rei.