Segona part: Déu, rei universal (9-14)
Anunci contra els pobles veďns d'Israel
1 Presagi. Paraula del Senyorque arriba al país d'Hadrac,
i a Damasc, lloc on es detura,
perquč tothom miri cap al Senyor,
com fan totes les tribus d'Israel.
2 És també per a Hamat,
veďna de Damasc,
per a Tir i Sidó, que són tan llestes.
3 Tir s'ha envoltat de muralles,
ha apilat la plata com la pols
i l'or com el fang dels carrers.
4 Perň el Senyor prendrŕ la ciutat,
enfonsarŕ dins el mar
les seves defenses,
i el foc la devorarŕ.
5 Ascaló tindrŕ por quan ho vegi,
Gaza s'estremirŕ tota sencera,
Ecron sentirŕ que perd el seu puntal.
No hi haurŕ més reis a Gaza,
Ascaló quedarŕ deshabitada,
6 i a Asdod s'hi instal·laran bastards.
Diu el Senyor:
«Jo abatré l'orgull dels filisteus:
7 no els deixaré
menjar més carn amb sang,
els trauré de la boca
els aliments abominables;
els supervivents em tindran per Déu,
seran com els principals de Judŕ;
el que havia passat amb els jebuseus,
passarŕ amb Ecron.
8 Acamparé com un guardiŕ
per defensar el meu país,
el guardaré dels qui el travessen
una vegada i una altra;
no hi passarŕ mai més cap opressor,
perquč ara vetllo
amb els meus propis ulls.»
El rei que porta la pau
9 Alegra't, ciutat de Sió,crida de goig, Jerusalem!
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera.
10 Destruirŕ els carros de guerra
d'Efraďm
i la cavalleria de Jerusalem,
trencarŕ els arcs dels guerrers
i anunciarŕ la pau als pobles;
dominarŕ d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu
fins a l'extrem del país.
El Senyor salvarŕ el seu poble
11 El Senyor declara:«Per l'aliança segellada amb sang
que vaig fer amb vosaltres,
jo alliberaré els qui esteu empresonats
al fons d'un pou eixut.
12 Torneu a Sió, la ciutat fortificada,
presoners que viviu d'esperança!
Avui mateix us ho prometo:
la vostra recompensa serŕ doble.
13 Tensaré Judŕ com un arc,
hi posaré Efraďm com a fletxa;
enviaré els teus homes, Sió,
a lluitar contra els pobles hel·lčnics:
ells seran per a mi
com l'espasa d'un guerrer.»
14 El Senyor s'apareixerŕ damunt d'ells,
i les seves fletxes
sortiran com el llamp;
el Senyor Déu tocarŕ la trompeta
i arribarŕ
amb les tempestes de migjorn.
15 El Senyor de l'univers
els farŕ d'escut.
Les pedres de la seva fona
devoraran i esclafaran,
s'embriagaran i faran brogit
com els bevedors de vi,
quedaran plenes de sang
com les calderetes d'aspersió
o com els angles
de l'altar dels holocaustos.
16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,
salvarŕ el poble,
que és el seu ramat.
Resplendiran en el país
com les pedres precioses
d'una corona.
17 Quina bellesa! Quina felicitat!
Nois i noies creixeran ferms
amb el blat i el vi novell.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)