Guarició de Tobit
1 Quan s'acostaven a Caserín, a tocar de Nínive, Rafael va dir a Tobies: 2 --Ja saps en quin estat vam deixar el teu pare. 3 Avancem-nos a la teva dona i prepararem la casa, mentre ella arriba amb els altres. 4 Caminaven tots dos plegats i el gos els seguia. Rafael va dir a Tobies: --Tingues a mŕ el fel del peix. 5 Mentrestant Anna s'estava asseguda vigilant el camí per on havia de passar el seu fill. 6 De sobte s'adonŕ que venia i digué al seu marit: --Arriba el teu fill amb el seu company! 7 Abans que Tobies s'atansés al seu pare, Rafael li va dir: --Sé de cert que el teu pare recobrarŕ la vista. 8 Aplica-li als ulls el fel del peix. El remei li estovarŕ els tels blancs i els hi farŕ saltar dels ulls. El teu pare tornarŕ a veure-hi. Tornarŕ a veure la llum. 9 Anna va córrer cap al seu fill i se li llançŕ al coll, dient: --Ja t'he vist, fill meu. Ara ja em puc morir. I es posŕ a plorar. 10 Tobit també es va aixecar i, ensopegant d'una banda a l'altra, sortí per la porta del pati. 11 Tobies va córrer cap a ell amb el fel del peix a la mŕ. Li bufŕ als ulls i, agafant-lo fort, li va dir: --Confiança, pare! I li aplicŕ el remei una bona estona. 12 Després, amb totes dues mans li va arrencar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers. 13 Llavors el pare se li va tirar al coll i, tot plorant, li deia: --Et veig, fill meu, llum dels meus ulls! 14 I afegí:--Beneďt sigui Déu!
Beneďt sigui el seu gran nom!
Beneďts tots els seus sants ŕngels!
Que ens empari el seu nom gloriós!
Siguin beneďts per sempre
tots els seus ŕngels!
Ell m'havia ferit,
perň ara puc veure Tobies, el meu fill! 15 Tobies va entrar a casa tot content i beneint Déu amb totes les forces. I explicŕ al seu pare que el viatge havia estat un čxit, que havia recuperat els diners i que s'havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir: --Ja arriba, ja és a prop de la porta de Nínive.
Arribada de Sara
16 Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se'n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Perň Tobit proclamava davant de tothom que Déu s'havia apiadat d'ell i que li havia tornat la vista. 17 Tobit va arribar on era Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient: --Sigues benvinguda, filla! Beneďt sigui el teu Déu que t'ha dut fins a casa nostra, filla. Beneďt el teu pare, beneďt el meu fill Tobies i beneďda tu, filla: entra a casa teva i sigues-hi benvinguda entre joia i benediccions! Entra, filla meva! 18 Va ser un dia d'alegria per a tots els jueus de Nínive. 19 També Ahicar i Nadab, els nebots de Tobit, van venir a casa seva a donar-li l'enhorabona.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya (Asociación Bíblica de Cataluña), Editorial Claret y Societats Bíbliques Unides (Sociedades Bíblicas Unidas)